Ecce Homo: cómo se llega ser lo que se es

Ecce homo (1888) es considera una obra menor dins del pensament de Friedrich W. Nietzsche però la fa realment interessant el fet de poder ser llegida en clau autobiogràfica. Convé advertir que aquest text va ser escrit de manera discontinua com a conseqüència del deteriorament de la salut física i mental del pensador alemany el qual, a principis de 1889, va ser internat en un sanatori.

L’obra, com posen de manifest els títols de les quatre primeres parts pot considerar-se com un “atac” de megalomania:

• Per què sóc tan assenyat?
• Per què sóc tan sagaç?
• Per què escric llibres tan bons?
• Per què sóc tan atractiu/seductor?

Un cop feta aquesta primera presentació Nietzsche dóna a conèixer l’origen de les seves obres, fent referència al seu rol de “ser el primer hombre honest que li ha tocat viure la fatalitat d’estar en contradicció amb milers d’anys”

Algunes preguntes per reflexionar:

• Quin paper ocupa la lectura en la seva vida?
• Què s’entén per “transvaloració”?
• Quin significat té “etern retorn”?
• Què és el “superhome”? Quins són els seus principals trets?

Sílvia Sunyer.
Club de Filosofia.