El asedio, d’Arturo Pérez-Reverte
Llicenciat en periodisme, Arturo Pérez-Reverte va exercir com a reporter de guerra durant 21 anys cobrint conflictes armats a Xipre, Líban, Eritrea, el Sàhara, les Malvines, El Salvador, Nicaragua, Txad, Líbia, Sudan, Moçambic, Angola, el Golf Pèrsic, Croàcia, Bòsnia, entre d’altres.
L’any 1986 va iniciar la seva carrera de novel·lista el 1986 amb la publicació de El maestro de esgrima. Ha publicat fins al moment divuit novel·les i diverses col·leccions d’articles. Les seves novel·les El maestro de esgrima, La tabla de Flandes i El club Dumas han estat adaptades al cinema amb èxit, aquesta última amb el títol de La Novena Puerta per Roman Polanski.
El 2006 es va estrenar la pel lícula Alatriste d’Agustín Díaz Yanes, basada en la seva sèrie de novel·les del capità Alatriste (la seva filla, Carlota, va participar en el primer llibre de la sèrie); i el 2007 La carta esfèrica, dirigida per Imanol Uribe.
Va ingressar a la Reial Acadèmia Espanyola el 12 de juny de 2003, per ocupar la butaca T, vacant des de la mort del filòleg Manuel Alvar el 2001.
Arturo Pérez-Reverte es refereix a El asedio, com una novel·la no històrica, sinó “de gèneres”, ja que que és “la suma” de tots els seus llibres anteriors, amb “enigmes, intriga, suspens”, sent al mateix temps una novel·la d’aventures i bèl·lica, però també romàntica, científica, marítima. No en va és l’obra més extensa de l’autor.
La trama transcorre al Cadis de 1811 i 181, durant el setge francès en la Guerra de la Independencia. La ciutat gairebé ha doblat la seva població a causa de la guerra i, mentrestant, els diputats de les Corts donen a llum “La Pepa”, la primera Constitució promulgada a Espanya.
Els protagonistes de El asedio són apassionants i reals: un policia corrupte, l’hereva d’una important casa comercial gaditana, un capità corsari de pocs escrúpols, un taxidermista misantrop i espia, un entendridor guerriller de les salines i un excèntric artiller…
La història tracta principalment “sobre el cor humà, sobre les foscors de l’ésser humà” i també és el relat d’un gran fracàs, la història d’un món quer s’acaba i altre que no arriba a néixer, l’Espanya que va poder ser i no va ser.
El Cadis de 1811 y 1812, de la mà de Pérez-Reverte
Sobre l’autor, a la Biblioteca hi trobareu:
Biblioteca Joan Oliva i Milà
