Friedrich Nietzsche

La vida de Nietzsche és l’expressió d’una recerca (tràgica) de (nou) sentit. Vida i obra s’integren mútuament i s’expliquen l’una per l’altra. Nietzsche és el contrari d’un filòsof de saló i de biblioteca. Per a ell pensar i viure constitueixen la mateixa aventura.

Nietzsche ha estat considerat sovint com “l’últim filòsof” perquè afirma la fi de la filosofia com a regne del Logos.

Fem a continuació un recorregut per la seva polèmica obra:

1869 Publica El naixement de la tragèdia segons l’esperit de la música. L’hostilitat amb què es rep la seva obra en els ambients acadèmics serà una constant que l’acompanyarà al llarg de tota la seva vida.

1872 Humà, massa humà. Nietzsche analitza per primera vegada la crisi de l’humanisme, de l’idealisme alemany i de l’ètica kantiana.

1879 Nietzsche pateix mal de cap, mal de vista, nàusees, vòmits… que l’obliguen a retirar-se de l’activitat universitària amb una petita pensió D’aleshores ençà porta una vida de “filòsof errant” sempre buscant climes favorables a la seva salut. La malaltia acabarà essent una forma de vida, gairebé el “punt de vista” des del qual jutja el món.

1881 Aquesta dècada serà la més productiva de Nietzsche que escriu sense parar i al límit: Aurora, pensaments sobre la moral concebuda com a prejudici (1881), La gaia ciència (1882, ampliada el 1887), Així parlà Zaratustra (quatre volums, 1883 –1891), Més enllà de “bé” i de “mal”, preludi a una filosofia del pervindre (1886), La genealogia de la moral (1887), L’Anticrist (1887 – 1888), El crepuscle dels ídols. Com filosofar a cops de martell (1888), Ecce homo (1888), El cas Wagner (1888).

1889 El 3 de gener a Torí (Itàlia) es produeix l’episodi de l’eufòria, generalment diagnosticat com a brot d’esquizofrènia. Nietzsche, al mig del carrer, s’abraça plorant a un cavall mig mort que el seu amo estava fuetejant…

1892 Comença a publicar-se l’edició de les seves Obres completes dirigida – i sovint manipulada-per la seva germana Elisabeth. Amb aquesta edició es difon la imatge d’un Nietzsche racista.

En realitat Nietzsche és autor d’alguns textos indiscutiblement racistes i, també, de textos antiracistes. Una cosa i altra no resulta incompatible; en realitat, el que Nietzsche detesta és qualsevol mena d’organització política de masses, perquè considera tota massa –de qualsevol signe- com un exemple radical de nihilisme i decadència.

Font: http://www.alcoberro.info/planes/nietzsche1.htm

Sílvia Sunyer.
Club de Filosofia.