Aristòfanes. La comèdia parlant clàssica grega

Característiques de la comèdia

La visió que es té de la comèdia parlant, sempre des de la perspectiva de la ciutat d’Atenes al segle V ac, és de més obertura i esperança, també és més optimista si la comparem amb l’obra sofocliana i la figura aclaparadora de l’heroi i la inexorabilitat de la dissort humana.

L’heroi i l’heroïna també hi surten, però es mostren distints als de la tragèdia. L’heroi és còmic i protagonista de l’acció, però sempre apareix com a rerefons la societat contemporània.

La relació entre el que preocupa l’heroi còmic, o entre la solució que troba per al seu conflicte, i la col.lectivitat és sempre també molt més directa en la comèdia que en la tragèdia

En conclusió, el poeta còmic es fixa en la realitat que l’envolta per a inventar els aguments de les seves obres.

Aristòfanes és directe i punyent amb unes grans dosis de fantasia, fruit de la seva imaginació, però curulla de mots amb doble sentit i de referències a la naturalesa.

L’observació , la saviesa tradicional, la satisfacció que donen el treball i l’esforç humà i, sobretot, la consciència que viure és un bé absolut.

Especialment rellevant és la cerca del riure en la gent del poble com són els camperols i els ciutadans pobres que se senten identificats amb el protagonista de la seva mateixa classe.

L’acció, al contrari de la tragèdia, se situa en el món contemporani i es fan constants referències a fets i personatges de la vida real.

Tothom està exposat a la burla i a l’insult: déus, herois, éssers mítics, polítics, literats i també intel.lectuals com Eurípides o Sòcrates .

Els núvols

En aquesta comèdia, Sòcrates, un personatge històric i conegut a Atenes, apareix penjat en un núvol al costat de personatges inventats pel poeta, el vell Estrepsíades o el seu discol fill Fidípides, i l’acció té lloc a la ciutat d’Atenes on hi ha una escola de sofistes, el Pensatori, on el vell Estrepsíades vol anar per poder resoldre el problema que l’angoixa.

I què li passa a aquest personatge? Doncs que està molt amoïnat perquè el seu fill li ha provocat uns deutes. I ell ha de trobar la manera de liquidar-los o bé cercar una altra solució al seu conflicte ja que el que seria normal és pagar.

L’heroi còmic, aleshores, busca sempre una idea.

I la idea que se li acut és la de recórrer a la societat del seu moment i enviar el seu fill al Pensatori  per tal que aprengui una nova educació, ja que ell és un vell pagès incapaç d’aprendre-hi res.

Lisístrata

A Lisístrata, l’heroïna lidera les dones d’Atenes i d’altres ciutats gregues a fi d’acabar elles amb la llarga guerra: proposen de fer una vaga de sexe mentre els homes continuïn pensant només en els combats.

Aristòfanes hi expressa les seves idees politiques: defensa la democràcia conservadora i la pau amb Esparta.

Una de les principals fonts de comicitat és l’obscenitat, amb abundants metàfores sexuals.

Aristòfanes mostra un domini absolut de la llengua. Sol fer servir un llenguatge col·loquial i vulgar, però en les seves paraules recorre a l’argot del dret, dels metges, dels filòsofs o dels retòrics.

• 

• 

Les obres que es conserven del comediògraf són onze: Els acarnesos (425 aC); Els cavallers (424 aC); Els núvols (423 aC); Les vespes (422 aC); La pau (421 aC); Els ocells (414 aC); Les Tesmofòries (Les dones a les Tesmofòries) (411 aC); Lisístrata (411 aC); Les granotes (405 aC); Les assembleistes (Les dones a l’ekklesía) (391 aC); Plutos

Nosaltres tenim aquests llibres que podeu trobar al catàleg Aladi:

Comèdies (text revisat i traducció de Manuel Balasch )

Los Acarnienses ; Los Caballeros ; Las Tesmoforias ; La Asamblea de las mujeres (Edició de Francisco Rodríguez Adrados ; traducció de Francisco Rodríguez Adrados)

Las Avispas ; La Paz ; Las Aves ; Lisístrata (Edició preparada per F. Rodríguez Adrados )

Lisístrata (Traducció i pròleg de Cristián Carandell )

Passeu-vos-ho molt bé amb la lectura d’aquestes comèdies clàssiques!