Cyrano de Bergerac. Edmond Rostand. CLFCatalà
La primera trobada d’aquest darrer bimestre del CLF en català s’iniciava amb la lectura i el comentari de l’obra de teatre escrita en vers d’Edmond Rostand, Cyrano de Bergerac, adaptada a lectura fàcil. Malauradament no s’ha pogut dur a terme personalment, però ho hem intentat fer des de la distància.
Cyrano de Bergerac
Cyrano de Bergerac es va estrenar el mes de desembre de 1897 al Teatre de la Porte-Saint-Martin, a París. Des d’aleshores ençà, no s’ha deixat de representar, fins i tot, hi ha versions adaptades al cinema.
Edmond Rostand, la va escriure en vers. Es considera un drama romàntic ambientat al segle XVII, hi ha molts personatges, s’han de memortizar molts versos, característiques que en aquella època desfavorien la seva estrena. Però va ser tot un èxit! I Cyrano va esdevenir un personatge arquetípic com Hamlet o Don Quixot. Rostand va escriure altres obres: Les Romanesques, 1894, La princesse lointaine, 1895, però no van obtenir l’èxit esperat. Cyrano, 1897, fou la que l’hi portà. Posteriorment, va escriure L’Aiglon, 1900, molt exitosa, però es comparà amb Cyrano, cosa que va provocar cert menysteniment.

És per això que en aquest article us parlarem d’aquest personatge que es basa en un home que va existir a la realitat: Hercule-Savinien de Cyrano de Bergerac. Aquest Cyrano real va nèixer a París, no era gascó com el personatge. Era un militar professional que va patir una ferida a la gorja en el setge d’Arràs, cosa que el dugué a escriure i a ser considerat un llibertí a París. Mor després que li caigués una biga al cap (accident?, atemptat?). Gravats de l’època indiquen que tenia un nas considerable del qual estava molt orgullós.
Qui no coneix Cyrano de Bergerac? I qui no té en ment aquell nassot tan gros? De segur, que molts de vosaltres ja sabeu de qui us parlem.
Fins i tot, el mateix personatge parla de la seva protuberància amb un discurs que deixa a tots bocabadats!
Cyrano:
“Ah, no, jovenet, heu estat massa breu! Si se’n podrien dir, de coses, mudant una mica el to! Per exemple… Agressiu: “JO, senyor, si tingués un nas així, me’l faria amputar”. Amistós:”Segurament el suque dins la tassa que beveu. Hauríeu de fer servir un tub ben estret”. Descriptiu:”És un roc! És un cap! Què dic, un cap? No, és tota una península”. Curiós..., graciós…, truculent…, previsor…, tendre…, pedant, elegant…, emfàtic…, dramàtic…, admiratiu…, líric…, ingenu…, respectuós…, pagerol…, militar…, pràctic:”No el voldríeu pas rifar? De segur que seria la grossa!”
Lectura fàcil
Adaptació de Silvia Lorente. Editorial Adapta. Catàleg Aladí
Adaptació Miquel Pujadó. Barcanova Editorial. Catàleg Aladí
Cyrano de Bergerac. Editorial Adapta Cyrano de Bergerac. Barcanova editorial
Pel·lícula
Cyrano de Bergerac (1990), protagonitzada Gérard Depardieu.
Cyrano de Bergerac amb l’actor José Ferrer de personatge principal.
Alguns Comentaris
Comentaris +
La Manoli comenta que li ha agradat llegir l’adaptació: ‘però al principi m’ha costat ficar-me en la història doncs he trobat dificultats en moltes paraules. Per l’altra banda penso que l’adaptació és molt bona i fa més àgil la seva lectura.’ i del nas opina: ‘El nas per una banda representa la lletjor i per una altra tot el que és diferent i per això entra en conflicte amb la societat superficial que l’envolta, que només valora l’aspecte extern de les persones’.
Sobre l’opinió dels personatges femenins: Responen en certa manera als canons de l’època però dins d’aquest convencionalisme es veuen dones de fortes conviccions, valentes i decidides. Roxana, el personatge femení principal pot semblar convencional, la dona que només aspira a trobar l’amor romàntic. Però després es mostra una dona decidida, valerosa i que persegueix amb força els seus somnis. I, els masculins: ‘També responen al perfil de l’època. Sovint s’aprecia una forta competència entre els rivals, agressivitat i tendència a la violència. No això entre els amics on s’aprecia camaraderia i afecte. També és comú l’afició a la beguda i en el cas de Cyrano deixa a anar per contra un aspecte tendre i poètic en la seva personalitat.’

Ha agradat molt a la Loles. És una història d’amor desavinguda al principi, després de cop i volta canvia el sentit quan la Rotxana s’n adona que el que escriu totes les cartes que ella rebre d’amor están descrites per el polifacètic i intel·ligent Cyrano de Bergerac no per el bell Christian. Molt bonica però a la vegada molt triste.
Comentaris –
Dues persones han trobat molt díficil d’entrar en la lectura. Una de les clubaires el va deixar i una altra considera que és un llibre complex, amb molts personatges i ha necessitat dues lectures per copsar la història.

En Cyrano de Bergerac d’Edmond Rostand no ho ha posat fàcil! Un bon exemple de destresa en el llenguatge!