Les amistats traïdes. David Nel·lo

Les amistats traïdes. David Nel·lo

La novetat d’aquest mes de març a la xarxa de biblioteques de Vilanova i la Geltrú és Les amistats traïdes de David Nel·lo, últim Premi Sant Jordi.

‘A mi això sempre m’interessa i, mentre escolto els meus companys d’estada, intento imaginar-me com deu ser la vida d’un traductor a Israel, a Grècia o a Alemanya. La conversa ens obre finestres, i com més finestres tinguem al cap, millor podrem traduir. Perquè al capdavall, el que volem -o el que jo vull- no són finestres només per traduir sinó per entendre el món i la gent que hi viu. Enraono amb ells, m’aboco a les finestres que m’ofereixen, i m’agafen moltes ganes de saltar cap enfora per explorar amb llibertat aquets altres espais, sense límits. ‘

Amistats traïdes - Les amistats traïdes. David Nel·lo

En Salvador Togores és el protagonista d’aquesta història la feina del qual i de la resta de personatges és el de traductor literari. L’acció transcorre en una residència de Suïssa, on fa una estada. Allí troba un escriptor famós i de culte, Markus Bachtel, que havia desaparegut del món literari i comunicatiu feia molts anys. En Markus havia estat amic íntim de la família d’en Salvador, en especial, del pare, però la relació es trencà dolorosament. És durant un seguit de nits que en Markus revela a en Salvador la increïble història de la seva vida i el perquè fuig i desapareix.

Comentaris a fer d’aquesta novel·la i que són els del jurat del Premi Sant Jordi: “Suspens i creació s’agermanen per indagar al volant d’assumptes d’abast universal: els límits de l’ambició, les fronteres de l’amistat, el pes de la culpa…”

La història de Bachtel, en Markus, l’orador/el contador, va paral·lela la història de Catalunya des del 23-F de 1981 als Jocs Olímpics de 1992. I com diu el mateix personatge: “Podríem dir que ell em va empènyer o em va salvar de la Mediocritat, alhora que les forces democràtiques aconseguien rescatar el país de la barbàrie. (…) Jo, mentrestant,havia esdevingut un escriptor famós i celebrat arreu. Però a última hora, vençut per la impaciència, l’havia espifiada.”

La fama, ser reconegut pels altres, no considerar-se un mediocre és el que empeny en Bachtel a fer el que fa per aconseguir el reconeixement exterior com a escriptor. Però en el camí, perd l’estimació de l’amic de la infantesa, perd l’estimació de la família de l’amic i guanya el buit, la solitud més pregona.

“Camina que caminaràs, pel Graben, al cor de Viena. En un aparador de llibreria vaig veure L’hivern de vellut i Amb eines de tall (tots dos en versió alemanya), i al costat una foto meva on es veia el Markus somrient davant l’estació de França (…). Em vaig mirar el Markus, a mi mateix, i em vaig preguntar si era això el que jo sempre havia desitjat. Veure’m a l’aparador d’una llibreria d’una ciutat forastera, jo, un altre foraster, sense ningú que m’oferís caliu. Admirat, sí, però, ignorat en el més íntim.”

Salvador Togores, fill de l’amic, és l’oïdor/el receptor de la vida de Bachtel. Aquest li explica el perquè de la seva llunyania de l’amic i de la vida pública. “Perquè gràcies a mi, ell sabia que podria bastir la narració èpica de la seva existència, la que li hauria agradat viure o la que volia que els lectors s’imaginessin, després d’haver llegit la biografia que havia escrit jo. (…) era Bachtel, per boca del Markus i transcrit pel petit Togores.”

Et deixem amb una entrevista a David Nel·lo, en la qual parla sobre aquesta història de traïcions, de mancances, de solituds…

Entrevista a David Nel·lo, autor de ‘Les amistats traïdes’, Premi Sant Jordi 2019

Et comentem que te’l pots descarregar de l’eBiblio.

Després de les petites incursions en la narració, et desitgem una bona lectura!

Goldfinch