Tigres de vidre, Toni Hill

Tigres de vidre, Toni Hill
BANNER 560 - Tigres de vidre, Toni Hill

La sisena sessió del Club de Gènere Negre de la Joan Oliva tindrà com a convidat especial l’escriptor Toni Hill. Aquesta tarda, l’autor de Tigres de vidre visitarà L’Oliva Negra.

Toni Hill, l’autor

Toni Hill 805x1024 - Tigres de vidre, Toni Hill

Tot i el seu cognom anglès, l’escriptor Toni Hill (1966) és un barceloní de soca-rel. Segons la tradició familiar, que mai li ha preocupat gaire, Hill va ser un avantpassat que va arribar a Espanya a finals del segle XIX. El seu pare explicava una història molt bonica d’un soldat anglès, que estava lluitant a França i que es va venir cap aquí. L’autor, menys romàntic, s’inclina a pensar que, si va creuar els Pirineus enlloc de marxar a Anglaterra, és perquè es tractava d’un desertor. Li sembla l’opció més probable.


Abans de llançar-se i convertir-se en un escriptor d’èxit, Toni Hill va llicenciar-se en psicologia, però aviat es va adonar que volia una altra cosa. Durant més de deu anys s’ha dedicat a la traducció literària i a la col·laboració editorial en diferents àmbits.

Des de 2011 va decidir iniciar el seu camí com a novel·lista i està dedicat en cos i ànima a la novel·la negra. La seva trilogia de l’inspector Hèctor Salgado s’ha publicat en més de vint països i ha estat un èxit de venda i crítica: L’estiu de les joguines mortes (2011), Els bons suïcides (2012) i Els amants d’Hiroshima (2014).

La darrera novel·la Tigres de vidre (2018) explica la història de dos amics d’escola que es retroben 30 anys després amb moltes coses per explicar, però també per callar: un crim una nit de desembre del 1978.

Tigres de vidre, el llibre

Tigres de vidre portada - Tigres de vidre, Toni Hill

També és la història de com aquest error va destruir una família. És una història de famílies, i de famílies condemnades, i també un intent d’aferrar a un present oscil·lant per tot el que té de passat horrible. Toni Hill barreja crònica i retrat d’època amb un punyent domestic noir costumista, en el seu retorn al noir, aquesta vegada, sense detectiu.

Víctor, Juanpe, Ismael i Joaquín comparteixen classes i carrers en l’anomenada Ciutat Satèl·lit, un barri de Cornellà tan allunyat del centre mateix de la ciutat que sembla qualsevol altra cosa, que podria ser un altre planeta. Un planeta en el qual gairebé podies dividir els carrers per les províncies d’origen dels seus habitants i, en alguns casos, fins i tot trobar un poble sencer d’Andalusia, d’Extremadura, de Galícia, de qualsevol que fos el lloc de què provenien els immigrants en la dècada dels 70, en un únic edifici.

La seva era una amistat curiosa, perquè entre tots, Víctor havia triat com amic a algú que no només no tenia res a veure amb ell sinó que pràcticament era el seu oposat: insegur, fràgil, malaltís. Però de vegades l’amistat té més d’incomprensible història d’amor que d’una altra cosa, i el cas és que Víctor el va triar a ell. I junts van fer alguna cosa horrible el dia en que van decidir donar-li a Joaquín la pallissa de la seva vida, una pallissa que no oblidés mai, i que permetés a Juanpe viure en pau.

L’Oliva Negra s’acomiada fins al proper 2 d’abril quan es tornaran a reunir per comentar Muerte en Hamburgo de Craig Russell.

Sofia de Ruy-Wamba

L’Oliva Negra

Funny Girl