Doña Rosita la Soltera
Aquestes setmanes s’està representant en el Teatre Nacional de Catalunya l’obra teatral Doña Rosita la Soltera o el lenguaje de las flores, interpretat en els seus papers principals per Mercè Arànega, Joan Anguera i Marta Beltriu.
Federico Garcia Lorca va deixar escrita aquesta tragicomèdia a on ofereix un amarg retrat de la vida de Rosita, que ens ensenyarà a enfrontar-nos al pas del temps i a entendre una espera, de vegades interminable. Rosita és una noia òrfena que viu a casa dels seus oncles, a Granada. Per una sèrie de circumstàncies es veu obligada a separar del seu promès, durant un temps, i aquest li promet que tan aviat com pugui tornarà per casés amb ella. La noia l’espera, però la situació es perllonga durant anys, i l’espera es fa cada vegada més pesada envoltat d’un ambient insuportable.
L’argument va començar a agafar forma en la ment del poeta quan a l’any 1924 Moreno Villa, gran amic de Lorca li va explicar la història d’una flor: la rosa mutabile d’un llibre de roses del segle XVII, de la qual el poeta va fer una comèdia. Però no la va escriure fins a l’any 1935, acabant-la definitivament un any després. L’obra va ser estrenada per Margarida Xirgu, a Barcelona, i en ella apareix amb una força plena de solidesa l’angoixa de l’espera.
L’obra teatral que ha estat magníficament posada en escena al TNC pel director Joan Oller, va ser escrita per Lorca amb la intenció de criticar el tipus de vida que portaven moltes dones a Espanya que amb el temps les feien esdevenir solteres, dones agres, sofertes, que no van saber gaudir de les seves vides per una il·lusió que van perdre en la vellesa, que senten desfetes al cap de tants anys i penedides, però la lliçó ha estat apresa molt tard i ja no hi ha temps de tornar enrere.
El temps és un factor molt lúcid en l’obra, ja que a través del pas de les modes, dels anys, del procés d’evolució de la flor mutábile i de la fisonomia que canvia en els personatges de l’obra ens adonem del seu transcurs. Lorca, amb aquesta obra va aconseguir reflectir un període; ressaltar els seus prejudicis i evidenciar-los de manera que les dones que seguien el camí de Rosita es penedissin i tinguessin temps de rectificar i tornar a començar a viure.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
