Las tres bodas de Manolita, d’Almudena Grandes
Almudena Grandes (Madrid, 1960) es va donar a conèixer el 1989 amb Las edades de Lulú, XI Premi La Sonrisa Vertical.
Des de llavors l’aplaudiment dels lectors i de la crítica no ha deixat d’acompanyar-la. Les seves novel·es Te llamaré Viernes, Malena és un nom de tango , Atlas de geografia humana, Los aires difíciles, Castillos de cartón i El corazón helado, juntament amb els volums de contes Modelos de mujer i Estaciones de paso, l’han convertit en un els noms més consolidats i de més projecció internacional de la literatura espanyola contemporània.
Diverses de les seves obres han estat portades al cinema, i han merescut, entre d’altres, el Premi de la Fundació Lara, el Premi dels Llibreters de Madrid i el dels de Sevilla, el Rapallo Carige i el Prix Méditerranée.
La seva novel·la, Inés y la alegria, ha merescut el Premi de la Crítica de Madrid, el Premi Iberoamericà de Novel·la Elena Poniatowska i el Premi Sor Juana Inés de la Cruz.
Amb ella inaugurava la sèrie Episodios de una Guerra Interminable, la segona entrega és El lector de Julio Verne, i ara ens presenta el tercer lliurament Las tres bodas de Manolita.
Ara, ha arribat a l’equador del seu ambiciós projecte sobre la guerra civil, amb Las tres bodas de Manolita, on es trasllada el Madrid de postguerra, amb fam, delacions i històries terribles.
Las tres bodas de Manolita és una emotiva història coral sobre els anys de pobresa i desolació en la immediata postguerra, i un tapís inoblidable de vides i destins, de personatges reals i imaginats.
En un Madrid devastat, acabat de sortir de la guerra civil, sobreviure és un dur ofici quotidià. Especialment per Manolita, una jove de divuit anys que, amb el seu pare i la seva madrastra empresonats, i el seu germà Antonio amagat en un tablao flamenc, s’ha de fer càrrec de la seva germana Isabel i de tres més petits.
A Antonio se li ocorrerà una manera desesperada de perllongar la resistència en els anys més terribles de la repressió: utilitzar unes multicopistes que ningú sap posar en marxa per a la propaganda clandestina, i voldrà que sigui la seva germana Manolita, la senyoreta Conmigo no contéis, qui visiti a un pres que pot donar-los la clau del seu funcionament.
Manolita no sap que aquest noi tímid i sense aparent atractiu serà en realitat un home determinant en la seva vida, i voldrà visitar-lo de nou, després de diversos periples, al destacament penitenciari del Valle de los Caídos. Però abans ha de saber qui és el delator que ronda pel barri.
Una novel·la memorable sobre la xarxa de solidaritat que teixeixen moltes persones, des dels artistes d’un tablao flamenc fins a les dones que fan cua a la presó per visitar els presos, o els antics amics de col·legi del seu germà, per protegir una jove amb coratge.
Almudena Grandes a la Biblioteca
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
