‘Cómo ser mujer’ de Caitlin Moran
No hi ha hagut mai millor època que aquesta per ser dona: tenim el vot i la píndola anticonceptiva, i des de 1727 ja no ens envien a la foguera per bruixes.
Però, com ser dona? Aquesta és precisament la gran, eterna pregunta a la qual Caitlin Moran es proposa respondre en una obra que aborda amb intel·ligència, i ironia i també una salvatge franquesa, els principals aspectes de la condició femenina.
Cómo ser mujer no és un llibre d’autoajuda, sinó d’autoafirmació de la condició de dona de la seva autora. Fent servir un llenguatge planer i explícit, Moran no tracta de ridiculitzar el gènere masculí ni de culpar-lo d’haver rellegat la dona a un rol secundari a la història de la humanitat. Ni de refusar el terme ‘feminisme’, com si considerar-s’hi suposa dir que ets una radical, que no et depiles les cames i cremes els teus sostenidors.
Mescla de llibre de memòries i de divertida exaltació, recolzant-se sempre en les seves experiències com a dona, feminista i filla d’una família nombrosa i proletària, Moran es descriu amb una audàcia militant, i parla amb absoluta sinceritat de la seva relació amb el seu cos. I amb el menjar, amb els homes, amb la feina, la sexualitat, la maternitat o l’avortament.
Així, alternant provocatives observacions sobre la vida de les dones amb històries feroçment divertides sobre si mateixa deconstrueix la imatge políticament correcta de la dona del segle XXI.
Caitlin Moran va néixer en 1975 a Anglaterra i va escriure la seva primera novel·la, The Chronicles of Narmo als quinze anys. Columnista i crítica de televisió en The Times, en 2010 va rebre el Premi de la Premsa Britànica al millor columnista de l’any, i en 2011 al millor crític i entrevistador.
Aquest és el seu segon llibre i va ser guardonat com a llibre de l’any en els Galaxy National Book Awards, i ha venut en poc temps més de 400.000 exemplars. Però per record, els gairebé 500.000 seguidors que l’autora té a Twitter.
Cómo ser mujer també conrea abundants referències musicals. Algunes lligades a la carrera professional de l’autora, que es va estrenar com a periodista al Melody Maker, i d’altres, directament relacionades amb les seves preferències, que van de Patti Smith a Lady Gaga.
La companya musictecària Miss Danger, va publicar a l’Ampli, el bloc dels musictecaris catalans, una llista de reproducció amb set cançons que li havien vingut al cap mentre llegia el llibre. La banda sonora d’una dona que té l’objectiu de passar-ho bé.
Nosaltres aprofitem l’avinentesa per oferir-vos també una petita selecció musical de grans dones del rock and roll, per què gaudiu de l’escola durant la lectura del llibre.
No us perdeu la divertida entrevista que el periodista Kiko Amat li va fer amb motiu de la presentació del llibre a Barcelona.
