Jordi Llavina, Premi Lletra d’Or
“Quin dia, aquest, d’agredolça memòria!
Contra els que reprimeixen, unitat.
Si l’1 d’Octubre no ens va dur a la glòria
(que no siguin mai més el nostre fat
les terres estrangeres de l’exili,
ni encara menys el clos de la presó),
fem per maneres de refer el navili
que ens dugui lluny en la navegació”
Poema de Jordi Llavina, llegit el dia de la concessió del Premi Lletra d’Or, durant el sopar.
La Lletra d’Or és una distinció privada que, des del 1956, premia cada any el millor llibre publicat en llengua catalana durant l’any anterior. El premi no té dotació econòmica, però el guanyador rep un botó de solapa d’or, creat pel joier Manuel Capdevila i Massana, representant la lletra grega “fi” (Φ), símbol clàssic de l’equilibri, que se l’imposa durant el sopar de concessió del guardó.
Aquest premi va néixer per decisió d’un grup de nou amics lletraferits (Josep Maria Castellet, Maria Aurèlia Capmany, Enric Badosa, Antoni Comas, Fèlix Cucurull, Gonçal Lloveras, Joan Teixidor, Antoni Vilanova i Frederic-Pau Verrié), els quals es van constituir en jurat i van establir les bases, que no han estat mai escrites, de concessió del guardó. Un dels criteris que se segueixen és que cada autor només pot rebre el premi una vegada, i una altra és que els membres del jurat participen en l’elecció per última vegada l’any que compleixen cinquanta anys, i designen personalment el seu successor.
El premi Premi Lletra d’Or d’aquest any ha estat per 
l’obra l’Ermita. El jurat del guardó, un dels més veterans del panorama català, ha reconegut l’últim llibre de Jordi Llavina. Es tracta d’un poema narratiu de 1.401 versos octosíl·labs en què l’escriptor explica una pujada a peu a l’ermita de Sant Pere del Puig, a la Selva del Camp, que li serveix per activar els records i reflexionar sobre la vida.
“‘Ermita’ ha estat un llibre important per a mi –diu l’autor–. Igual que passava a ‘Vetlla’ és un exercici de recapitulació i de passar comptes amb mi mateix“. Llavina recorda que “sense l’oncle Josep Maria, que ha mort aquest estiu, aquest poema no hauria estat possible, perquè va ser ell qui va comprar una casa molt a prop d’aquesta ermita, des de la qual es veia el mar i la plana de Tarragona“. Llavina ha fet el recorregut del poema en moments molt diversos de la seva vida: “Hi ha hagut una continuïtat des dels deu anys. Vaig començar a anar-hi quan era un nen i hi he tornat d’adolescent, en la primera edat adulta i també ara que he entrat en la maduresa“.
Jordi Llavina i Murgadas (Gelida, Alt Penedès, 1968) és periodista cultural, presentador de ràdio i televisió, escriptor i crític literari amb una obra àmpliament reconeguda.
En narrativa es dóna a conèixer el 2001 amb la novel·la Nitrato de Chile, Premi Josep Pla, i des de llavors ha publicat títols com: Ningú ha escombrat les fulles (2008), Londres nevat (2009) i El llaütista i la captaire (2013).
La seva obra poètica ha rebut nombroses distincions, com ara el Ciutat de Mallorca de Poesia amb La corda del gronxador (2006) o el Premi Crítica Serra d’Or amb Diari d’un setembrista (2007). Llavina consolida la seva veu poètica amb el recull premiat, Vetlla, amb el qual ja va obtenir el Premi Octubre-Vicent Andrés Estellés de poesia el 2011.
A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres de Jordi Llavina.
