Oscars 2014. Els nominats: Millor pel·lícula
El premi Best Film és el guardó més desitjat entre els premis més importants de la indústria cinematogràfica. Ha arribat el moment de repassar les candidatures a emportar-se aquest diumenge de matinada el premi Oscar a la millor pel·lícula.
Les favorites són La gran estafa americana i Gravity, amb 10 nominacions cadascuna, seguides per 12 anys d’esclavitud amb 9; Capità Phillips, Dallas Buyers Club i Nebraska, amb 6 nominacions, també El llop de Wall Street i Her amb 5 cadascuna. Altres títols destacats són Philomena, amb 4 nominacions, o Blue Jasmine de Woody Allen, amb tres. The Oscar goes to…
Irving Rosenfeld, Christian Bale, és un estafador brillant, que amb la seva astuta i seductora companya, Sydney Prosser, Amy Adams, es veu obligat a treballar per a un tempestuós agent de l’FBI, Richie DiMaso, interpretat per Bradley Cooper.
DiMaso els arrossega al món de la política i la màfia de Nova Jersey, que és tan perillós com atractiu. Jeremy Renner és Carmine Polito, un apassionat i volàtil polític de Nova Jersey, atrapat entre els estafadors i els agents federals. La impredictible dona d’Irving, Rosalyn, Jennifer Lawrence, podria ser la que tiri de la manta, fent que tot s’ensorri.
Després de rebre un premi per correu, Woody Grant, un ancià pare amb símptomes de demència, creu que s’ha tornat ric, obligant al seu recelós fill David a emprendre un viatge per anar a cobrar-lo.
A poc a poc, la relació entre tots dos es trenca durant diversos anys pels continus desvaris etílics de Woody, i prendrà un caire diferent davant la sorpresa de la sorneguera mare de David i el seu triomfador germà Ross. Però què passarà quan Woody torni al poble, on li ha promès a tots que s’ha convertit en milionari?…
Aquesta pel·lícula explica la història real de Richard Phillips, el capità del vaixell de càrrega nord-americà Maersk Alabama, que va ser assaltat en 2009 per diversos pirates somalis.
L’home es va oferir com a ostatge a canvi que deixessin lliure a la seva tripulació, per aquest motiu passés diversos dies amb els seus segrestadors en un petit pot abans que fos alliberat per forces militars nord-americanes.
Totes les virtuts visuals que ens aporta la pel·lícula haurien estat poc valorades si el personatge del capità Phillips, omnipresent durant el metratge, no hagués estat interpretat magníficament per Tom Hanks.
Philomena
L’any 1952, després de quedar embarassada sent una adolescent, Philomena, Judi Dench, és internada en el convent de Roscrea perquè les monges puguin reconduir a aquesta jove esgarriada. Quan el nadó neix, se les monges hi arrabassen de les mans i l’envien als Estats Units perquè entri al circuit d’adopció.
Philomena passarà els següents 50 anys buscant el seu fill, sense èxit. Llavors coneixerà un periodista anomenat Martin Sixsmith, interpretat per Steve Coogan, que vivament interessat per la seva història, l’ajudarà a continuar la recerca.
Dallas Buyers Club
És la història real de Ron Woodroof, un operari elèctric de Texas al qual se li diagnostica ser malalt de SIDA l’any 1986. Lluny de retirar-se i tombar a morir i frustrat per les dificultats per accedir als medicaments necessaris per lluitar contra la seva malaltia, decideix crear un lucratiu negoci de drogues per als malalts que ho necessitessin. Amb l’ajuda de la seva doctora, Eva Saks i un altre pacient, Rayon, Ron va crear el Dallas Buyers Club, el primer de dotzenes que es van formar al voltant de la ciutat, proporcionant als seus membres recursos per pagar aquests medicaments alternatius.
La gran favorita a emportar-se la distinció de millor pel·lícula de l’any. És el retrat més honest del salvatge món esclavista que s’ha fet mai. El seu director, Steve McQueen, apel·la a un relat sobri, tan autèntic com punyent, de la tortuosa vida de Solomon Northup en els foscos dies de l’Amèrica del Nord del segle XIX.
L’argument gira a través de la vida d’un personatge oprimit i consolida una història explicada amb la naturalitat de l’artista que no necessita afegir molts elements externs per captivar a l’espectador. McQueen no recorre al efectisme visual a la recerca de la llàgrima fàcil. Ni exagera els rols per conscienciar o deplorar els maltractaments del racisme. Simplement narra els fets amb duresa perquè el guió exigeix un tractament sense complaences ni sentimentalismes.
Sandra Bullock interpreta la doctora Ryan Stone, una brillant enginyera especialitzada en medicina en la seva primera missió en un transbordador, amb el veterà astronauta Matt Kowalsky, George Clooney, al comandament del seu últim vol abans de retirar-se. Però en un passeig espacial aparentment de rutina es desencadena el desastre. El transbordador queda destruït, deixant a Stone i Kowalsky completament sols, units l’un a l’altre i donant voltes en la foscor.
El terrible silenci els indica que han perdut qualsevol vincle amb la Terra … i qualsevol possibilitat de rescat. A mesura que la por es va convertint en pànic, cada glopada d’aire consumeix el poc oxigen que queda. Però l’únic camí a casa només pot trobar endinsant més i més en la aterridora extensió de l’espai.
El seu argument està basat en una història real, la de Jordan Belfort, un corredor de borsa de Wall Street que va fer fortuna amb dubtoses arts financeres i que va acabar amb els seus ossos a la presó. Martin Scorsese i el seu guionista, Terence Winter, prenen el meteòric ascens i caiguda de Belfort, relatades en la seva autobiografia, per armar un desenfrenat i potent esperpent capitalista.
Leonardo Di Caprio, per cinquena vegada a les ordres de Scorsese i aquesta vegada molt a prop del seu primer Oscar, interpreta a un addicte a l’alcohol, a les drogues, a les dones i, sobretot, als diners. Un ferotge depredador que mai té prou de res i que ha eliminat del seu diccionari termes com empatia, consciència o remordiment.
En un futur no molt llunyà Theodore, un escriptor solitari interpretat per Joaquin Phoenix, adquireix un modern sistema operatiu dissenyat per satisfer totes les necessitats de l’usuari. Per a sorpresa de Theodore aquest iniciarà una relació sentimental amb aquest sistema operatiu.
Aquesta història poc convencional barreja ciència-ficció i romanç, en un relat que explora la naturalesa de l’amor i les formes en què la tecnologia al mateix temps ens aïlla i ens connecta a tots.
The Oscars 2014: 86th Academy Awards
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
