Oscar 20014. Els nominats: Millor director
Alfonso Cuaron per Gravity.
Ningú pot discutir ja a aquest director la seva condició d’estrella a nivell mundial. Creixent gradualment, de vegades amb discreció, altres amb estrèpit, des que va debutar ha realitzat les pel·lícules The Little Princess (1994), Great Expectations (1998), Harry Potter and the Prisoner of Azkaban (2004), i Children of Men (2006). Ara, set anys després, presenta Gravity, la seva consagració com a director.
Alexandre Payne per Nebraska.
El director de Los descendientes torna a rodar en el seu estat natal, quatre de les seves sis pel·lícules estan rodades en Nebaraska, encara que aquesta vegada aprofundint en el singular ritme i manera de viure la vida del cor d’Amèrica a on vol examinar el que fan els éssers humans i per què ho fan. A aconseguir això ajuda el filmar en blanc i negre, cosa que Payne sempre havia desitjat fer, ja que permet centrar-se sense distraccions en la manera en què els personatges es desenvolupen en la vida, amb les seves alegries i les seves misèries.
Steve McQueen per 12 años de esclavitud.
Aquesta candidatura només ve a consolidar la consensuada opinió de la crítica cinematogràfica internacional, ja lliurada a Steve McQueen pel seu excel·lent treball en els seus únics treballs anteriors, la seva opera prima Hunger, premiada al Festival de Cannes a l’any 2008, i la lloada pels crítics Shame. El relat de Salomon Northup va ser ja adaptat a la petita pantalla a l’any 1984 per Gordon Parks però McQueen ha volgut aprofundir en aquesta crua i dura història de primera mà, investigant a propòsit del tema de l’esclavitud.
Martin Scorsese per El lobo de Wall Street.

Martin Scorsese dirigeix en aquesta ocasió amb guió de Terence Winter, en una trama que es basa en una de les seves anteriors pel·lícules com Uno de los nuestros. Ens explica la veritable història de Jordan Belfort, un agent de borsa de Nova York, que partint del somni americà no trigarà a arribar a la cobdícia corporativa que li suposarà formar part de la corrupció en els mercats financers a finals dels anys vuitanta als Estats Units.
David O. Rusell per La gran estafa americana.
Entre els mèrits d’aquest director es troba el de fer aprimar vint quilos a Cristian Bale a The Fighter perquè guanyés un Oscar, i haver-li fet engreixar trenta perquè opti a un altre. Però a l’any 2009 David estava marginat, va ser Mark Wahlber, el que li va oferir la pellïcula amb el que va guanyar dos Oscars amb el de Melissa Leo. Aquest èxit li va servir per ser cridat per Harvey Weinstein que li va encomanar rodar El lado bueno de las cosas amb el que va tornar a ser candidat.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
