Pascual Maragall. Pensament i acció

Pasqual Maragall i Mira ha tingut una presència activa en la vida política a Barcelona, Catalunya i a Espanya durant més de quaranta anys. Aquesta irradiació l’ha projectat com una de les figures catalanes contemporànies de rellevància internacional. Conegudes com són algunes de les seves actuacions i manifestacions públiques, fins ara no comptem encara amb una valoració prou completa que ens permeti copsar la seva figura en totes les seves dimensions.

Amb la voluntat de donar a conèixer la riquesa del seu pensament i del seu projecte, el llibre que us presentem avui com a novetat, Pascual Maragall. Pensament i acció, aborda una sèrie d’eixos decisius en la seva trajectòria: l’acció política com a eina de canvi social; la ciutat i el territori com a espai d’intervenció pública; la visió d’una Catalunya projectada cap a Espanya i Europa; les polítiques de govern com a producte d’una obra de conjunt; i els Jocs Olímpics del 1992 com a paràbola d’una experiència pública reeixida. Aquesta revisió de l’obra i les reflexions de Maragall ens revela la vigència de les seves idees i intuïcions i, sobretot, la continuïtat de les seves preocupacions principals, tant en l’escenari polític més proper com a escala global.

Pasqual Maragall, Pensament i Acció- Acto completo from RBA on Vimeo.

Els autors de l’obra, que han treballat amb Maragall en alguna de les seves etapes polítiques, són Jaume Badia, Jaume Bellmunt, Quim Brugué, Joan Fuster i Oriol Nel·lo. L’obra ha estat coordinada per Jaume Claret Miranda.

Es tracta d’un llibre que, tot i que afirma evitar “temptacions hagiogràfiques, lectures teleològiques i aproximacions maniquees”, no amaga l’admiració que genera Maragall entre els autors. I defensa “la pertinència de recuperar el pensament i l’obra política d’algú tan compromès amb la civilitat com Pasqual Maragall”. De fet, els autors de l’obra van ser estrets col·laboradors de l’exalcalde i expresident de la Generalitat, i en reivindicar la tasca de Maragall, també estan reivindicant la pròpia.

El llibre s’estructura en 5 capìtols. Joan Fuster-Sobrepera, a “La política és la gent” aborda la vida política de Maragall, sobretot des del seu punt de vista de la seva activitat partidista i institucional. El geògraf Oriol Nel·lo, a “La ciutat de Pasqual Maragall”, planteja les relacions de Maragall amb el seu projecte urbà per Barcelona. Quim Brugué, a “Polítiques públiques i ciutadania”, s’enfronta a la faceta de Maragall com a gestor de la cosa pública, especialment en el seu període com a president de la Generalitat. Jaume Bellmunt analitza el que anomena “L’acció catalana”, els vincles de la trajectòria de Pasqual Maragall amb el catalanisme, però també les seves relacions amb Espanya, amb Europa i amb el món. Per acabar, Jaume Badia fa un petit epíleg sobre la Barcelona Olímpica de Maragall, potser el moment estel·lar de la seva carrera, en què va gaudir d’una “treva” en què va poder treballar amb una certa sintonia amb Convergència i Unió i amb el PSOE.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més obres que parlen de Pasqual Maragall i el seu llegat.