Les darreres paraules

Durant aquest estiu el Club de Lectura d’adults treballarà la novel·la Les darreres paraules, de Carme Riera

Emprant el tradicional recurs literari del manuscrit fortuitament descobert, Riera escriu aquestes fictícies però molt documentades memòries sobre un personatge històric, present i en certa manera cabdal en la construcció del mapa d’Europa a l’inici del segle XX.
En el suposat manuscrit retrobat, Lluís Salvador d’Habsburg Lorena (Florència, 1847 – Txèquia, 1915) confessa els secrets dels seus amors, alguns de tràgics i ens ofereix punts de vista personals però objectius sobre els esdeveniments que canviaren el mapa europeu del segle XX, des de Meyerling fins a Sarajevo.
Cosí de l’emperador Francesc Josep i de l’emperadriu Elisabet, la famosa Sissí, tal vegada tingué a l’abast evitar el desenca-denament de la Primera Guerra. Lluís Salvador d’Habsburg, viatger impenitent i misteriós, home de lletres, naturalista i ecologista “avant la lettre”, va ser també un enamorat de Mallorca. Allà hi bastí el seu petit regne paradisíac. Les darreres paraules desvetllen les vivències familiars, sentimentals i polítiques d’una personalitat extraordinària, que, tot i pertànyer a la Casa Imperial més important d’Europa, visqué allunyat dels convencionalismes.
A la novel·la, com ja és usual en aquesta autora, destaquen una trama interessant i el seu acurat estil, amarat de sensibilitat, que s’associa a la literatura romàntica, període històric, d’altra banda, on també se situen els personatges protagonistes de l’obra. Una mirada a la dissortada nissaga dels Habsburg mitjançant la visió d’un dels seus membres menys prototípics, l’arxiduc Lluís Salvador, que visqué captivat per Mallorca i els mallorquins.
Una obra sobretot psicològica, centrada en les darreres voluntats d’un noble estrafolari, que havia abusat del poder que li atorgava la seua condició privilegiada per fer realitat els seus capricis. Amb la cura, la tendresa, la humanitat que caracteritza l’escriptura d’aquesta artista de la paraula, retrata la vida d’un esperit massa lliure per a l’època que li va tocar de viure. La dolcesa de la prosa de Carme Riera no pot amagar la degradació moral del personatge, tot i la seva disfressa d’un romanticisme tronat, enmig de referències als mites clàssics i a un penediment sincer.

L’autora: Carme Riera

Carme Riera (Palma, 1948) és narradora, guionista i assagista. És doctora en Filologia hispànica i exerceix de professora universitària a la UAB. L’any 2013 és escollida Membre de la Real Academia Española (RAE). Des del juny de 2015 és la presidenta de CEDRO, l’entitat que gestiona els drets dels autors, editors i periodistes.
Autora d’una obra rica en referents cultes i populars, ha utilitzat des del seu primer recull de contes Te deix, amor, la mar com a penyora (1975) la parla col·loquial mallorquina amb destresa i sense prejudicis. Ha estat guardonada, entre d’altres, amb el premis Prudenci Bertrana de novel·la de 1980 per Una primavera per a Domenico Guarini; el Ramon Llull de 1989 per Joc de miralls; el Josep Pla de 1994 per Dins el darrer blau, novel·la històrica que va rebre també els premis Joan Crexells, Lletra d’Or, el Nacional de narrativa del Ministeri de Cultura i l’Elio Vittorini del Departament de Turisme de Siracusa; el Premi Sant Jordi el 2003 per la novel·la La meitat de l’ànima, el Premi Terenci Moix el 2013 amb Temps d’innocència, o el Premi BBVA Sant Joan amb Les darreres paraules (2016), entre altres.
La seva obra assagística, escrita eminentment en castellà, se centra principalment en l’estudi de la generació de l’Escola poètica de Barcelona dels anys cinquanta: Jaime Gil de Bieda, Agustín Goytisolo i Carlos Barral, entre altres, dels quals ha tingut cura de nombroses antologies i edicions crítiques.
La seva trajectòria ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, la Medalla d’Or del Consell Insular de Mallorca, el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana el 2005, i el Premi José Luís Giménez Frontín de l’Associació Col3legial d’Escriptors de Catalunya, el 2012. El 2015 és guardonada amb el Premio Nacional de las Letras Españolas, pel conjunt de la seva trajectòria literària.
És sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i Membre de la Real Academia Española de la Lengua, des de l’abril de 2012, on ocupa el seient amb la lletra N.