Moira

Avui us presentem la reedició d’una novel·la curta publicada el 1950, Moira, de Julien Green, que constitueix per a gairebé tots els especialistes la seva millor novel·la. Una obra de maduresa que explora els complexos viaranys de l’ànima humana sense apartar la vista d’aquelles regions més fosques. En ella el mestre francès d’origen nord-americà, aprofundeix en els perills del puritanisme religiós que, tancat en un immobilisme moral incapaç d’adaptar-se als canvis del món, s’exposa al risc d’engendrar els seus propis dimonis.

Moira narra la història de Joseph, un noi que ingressa a la universitat després d’una rigorosa educació puritana. Aviat aquest nou entorn i les seves amistats entraran en conflicte amb els estrictes preceptes religiosos que regeixen la seva existència. La seva obsessió amb la «puresa» el porta a rebutjar l’estudi dels clàssics o de l’art, i ho sumi progressivament en una solitud autoimposada, carregada de culpa i rancor. És llavors quan apareix Moira, una jove despreocupada i poderosament sensual. La seva irrupció en l’univers de Joseph remou un vesper de passions contraposades on esperit i carn, gràcia i pecat, viuen en constant pugna, sempre vorejant la frontera que separa la salvació de l’abisme.

Julien Green ocupa un lloc atípic ja que, encara que va néixer a París, ho va fer en el si d’una família de pares nord-americans, d’origen i ideologia sudista i religió protestant, que havien emigrat a Europa per problemes econòmics derivats de la derrota a la guerra de Secessió. La mare sempre va animar al seu fill a residir a França per proximitat sentimental amb un altre poble orgullós, també perdedor d’una guerra (en aquest cas la guerra franc-prusiana de 1870-1871). Ell, per la seva banda, mai abdicaria de l’origen i de l’ideari confederat de la seva família. Encara que els seus primers estudis els va realitzar en un liceu parisenc, davant el dubte i posterior abandonament d’una incipient vocació religiosa i artística, va tornar a Estats Units, en acabar la Primera Guerra Mundial, per a cursar estudis de Llengua i Literatura a la Universitat de Virgínia.

Encara que bilingüe, va escriure la pràctica totalitat de la seva obra en francès, traduint, ell mateix, alguns dels seus textos a l’anglès. Mai va ser ciutadà francès, però va residir la major part de la seva vida a França, pel que és unànimement considerat com un escriptor d’aquest país, fins al punt que en 1971 va ser triat membre de l’Acadèmia Francesa, sent el primer escriptor no nacional en pertànyer a aquesta institució. Després d’això, el president de la república Georges Pompidou li va oferir la ciutadania francesa, que no va acceptar per la seva igualment notable patriotisme americà. Es diu que entre els mèrits invocats per a la seva entrada a l’Acadèmia, no va ser aliè l’ús habitual en la seva narrativa del passat simple, un temps verbal literari gairebé abandonat pels seus contemporanis.

A més a més del títol que us presentem avui, a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu aquestes obres de Julien Green:
– Cada hombre en su noche
– Leviathan
– El Peregrino en la tierra

I en francès:
– Les Étoiles du sud
– Minuit