El segle de Kirk Douglas
Issur Daníelovitx Demski, més conegut pel seu nom artístic, Kirk Douglas va néixer un 9 de desembre de 1916 a l’estat de Nova York. Els seus pares eren immigrants jueus de Chavusy, Mahilyow voblast (ara a Bielorússia, però llavors formava part de l’Imperi rus). La família, que parlava yiddish, havia arribat als Estats Units el 1910.
No es pot dir que la seva infància fos precisament sumptuosa, ja que per ajudar a la família repartia diaris en torns de matí i de nit. Va ser una de les seves professores qui va animar-lo a introduir-se al món del teatre. Es va graduar en lletres a la Universitat de Saint Lawrence. Després de graduar-se se’n va anar a Nova York, on va aconseguir una beca a l’Acadèmia Americana d’Art Dramàtic del 1939 al 1941.
Gràcies a una companya d’estudis, la ja consagrada actriu Lauren Bacall, el 1941 entra en el món de Broadway, però després és cridat a files a l’armada dels Estats Units. Abans d’entrar a la marina, legalment va canviar el seu nom pel de Kirk Douglas. L’any 1946, amb trenta anys, i ja amb una certa fama aconseguida a Broadway, va aconseguiri el paper protagonista del film L’estrany amor de Martha Ivers, en què es revela com a un actor de caràcter.
Emprenedor i guiat pel seu propi instint, Douglas creà la seva pròpia productora, Bryna Productions, nom escollit en honor de la seva mare. Amb la seva empresa, Douglas va ser un descobridor o protector de talents, com ho demostren els primers treballs amb Stanley Kubrick, els noms de l’actriu italiana Elsa Martinelli, d’Edward Dmytryk o Dalton Trumbo, guionista d‘Espàrtac.
La dècada dels ’50 va suposar la seva consagració com a actor amb pel·lícules com Espàrtac i Camins de Glòria, totes dues dirigides per Stanley Kubrick, Van Gogh, la passió de viure, Pacte d’honor, Els Vikings o L’últim tren a Gun Hill.
Donà a cadascun dels seus films, amb la força de les seves actuacions, una marca distintiva. A més, va codirigir diverses pel·lícules, i sostingué un singular plet amb Stanley Kubrick per la producció d’algunes de les seves pel·lícules, fet que li va restar força a Hollywood i li va llançar per terra els possibles Oscars. Va intervenir tant en comèdies com en drames, i ha encarnat personatges durs, però de fons molt vulnerable.
Ha participat també en nombroses produccions per a la televisió. El 1988 va publicar la seva autobiografia El fill del drapaire. Fou nominat per a un Oscar en tres ocasions, però mai no el va guanyar. En canvi, el 1996, va ser guardonat amb un premi honorífic pels seus cinquanta anys de dedicació al cinema. El 1991, va sobreviure a un accident en helicòpter en què dues persones van resultar mortes, i el 1994 patí una trombosi lleu que li va provocar seriosos problemes psicomotrius.
Douglas es va casar en dues ocasions, la primera vegada durant vuit anys amb la model Diane Dill i des del 1954 amb Anne Buydens, que actualment té 97 anys. Amb ella ha tingut dos fills, Joel i Michael Douglas, que va seguir les passes del seu pare al món de l’actuació.
L’actor té previst celebrar el seu centenari amb una festa per 200 convidats. Us deixem amb un vídeo homenatge realitzat pel programa de RTVE ‘Dias de cine’.
Trobareu moltes de les seves pel·lícules a les Biblioteques de Vilanova: Kirk Douglas
