No hay que morir dos veces, Francisco González Ledesma
Francisco González Ledesma, l’autor
Francisco González Ledesma (Barcelona, 1927-2015) va ser advocat, periodista i escriptor.
El primer reconeixement li va arribar el 1948 quan va guanyar, amb Somerset Maugham i Walter Starkie en el jurat, el Premi Internacional de Novel·la gràcies a Sombras viejas, obra que va ser censurada pel règim franquista. Coartat per la dictadura, González Ledesma va començar a escriure, sota el pseudònim de Silver Kane, novel·les populars per Editorial Bruguera.
Desencantat de l’advocacia, va estudiar periodisme i va iniciar una nova etapa professional a El Correo Catalán i,més tard, a La Vanguardia, aconseguint en tots dos diaris la categoria de redactor en cap. 
L’any 1966 va ser un dels dotze fundadors del Grup Democràtic de Periodistes, associació clandestina durant la dictadura en defensa de la llibertat de premsa.
El 1977, amb la consolidació de la democràcia a Espanya, va publicar Los Napoleones. El 1983 va quedar finalista del Premi Blasco Ibáñez amb Expediente Barcelona, novel·la en la qual apareix per primera vegada el seu personatge emblema, l’inspector Méndez.
El 1984 va obtenir el Premi Planeta amb Crónica sentimental en rojo i amb ell la consagració definitiva.
Com a advocat va rebre el premi Roda Ventura i com a periodista el premi El Ciervo. El 2010 se li va atorgar la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria informativa i per la qualitat de la seva obra, de projecció internacional.
No hay que morir dos veces, el llibre
No hay que morir dos veces és la desena entrega de la seva sèrie protagonitzada per l’inspector Ricardo Méndez, un policia no massa bo com ell mateix es defineix.
Personatge insòlit i difícil de catalogar, Méndez és un policia de barri que patrulla els carrers de Barcelona. No creu en la llei, però creu en la justícia del carrer. Un supervivent d’una altra època, honest i escèptic; endurit pels carrers del Raval, el nom burgès que els inspectors de Sanitat han donat a l’antic Barri Xinès de Barcelona.
Com és habitual en les novel·les de l’autor, No hay que morir dos veces planteja des del començament, en una ràpida successió d’escenes alternants, diverses històries que a poc a poc, malgrat la seva aparent diversitat, aniran relacionant-se fins a mostrar la seva condició de branques del mateix arbre: 
un nuvi assassinat al peu de l’altar, un ex convicte contractat per cometre un assassinat, uns depravats pederastes, una complexa trama de terroristes islàmics, els foscos secrets d’alguna família benestant i algunes altres qüestions de menor quantia formen una trama d’aparença inextricable que Méndez es farà càrrec d’anar aclarint, guiat més, com sempre, per la seva intuïció que per l’anàlisi científica de dades i indicis que ara s’imposa a les indagacions policials.
Tres escenaris diferents. Tres escenaris apassionants. Tres escenaris trepidants. Tres escenaris que no permeten escapatòria. Tres escenaris sorpresa.
En aquesta novel·la, González Ledesma es confirma com un geni retratant la ment criminal i fent-nos comprendre com ningú les debilitats humanes.
González Ledesma i l’inspector Méndez.
1 de desembre, la tertúlia
En aquesta ocasió la lectura de No hay que morir dos veces ha tingut una molt bona acollida entre els clubaires, amb una sola excepció:
Núria, 7; Antònia, 7; Esther, 9; Joan, 8; Evelia, 9; Joana, 8; Dolors, 8; Josefa, 7; Julio, 7; Soledad, 9; Pilar, 8; Victoria, 5; Montserrat, 8; José Antonio, 8; Carme, 8.
En general s’ha destacat l’eficàcia de l’estil narratiu de González Ledesma, el ritme trepidant de l’acció i el truc de finalitzar els capítols en moments de màxima tensió per intercalar després una altra escena diferent que retarda el desenllaç de la precedent i augmenta l’expectació del lector.
Ha agradat molt el personatge de Méndez, un inspector de la vella escola, que sembla estar de tornada de tot, escèptic, desenganyat. Un rebel que desobeeix totes les ordres però que té un molt bon ull per copsar sentiments i desentranyar misteris prescindint de la tecnologia moderna. Els clubaires han destacat que darrere del seu sarcasme, ironia i, de vegades, també aparent antipatia, han trobat un home amb una gran sensibilitat, al qual veritablement li importa la justícia.
També han subratllat la capacitat de l’autor González Ledesma per posar-se en la pell de cada personatge, per explicar-nos els seus sentiments i pensaments, des dels més cruels fins als més nobles: Sandra, Gabri, Nadia, Dalia, Conde, el jardiner Juan Vila, protagonistes de tres trames que conflueixen en un final sorprenent i que en general no ha agradat massa ja que l’han trobat massa forçat, precipitat i poc creïble, a més de deixar alguns serrells en l’aire com la història de Greta Lago, la policia Lucia Olmos, o el destí que tindrà la nena Nadia.
En resum, un llibre que ha deixat un bon regust i ganes de conèixer més títols de l’autor.
A continuació de la sessió de L’Oliva Negra de l’1 de desembre, va tenir lloc la presentació de la novel·la El baile de los negros, de Xavier Borrell Campos, que va comptar amb la presència de l’autor. Xavier Borrell és enginyer, escriptor, periodista, crític i gestor cultural, especialitzat en literatura en general i literatura negra, a més de teatre. Col·labora des del 2008 al programa Propera Parada Cultura de Ràdio Cornellà i, des del 2012, col·labora en la part literària del programa Todos somos sospechosos de Ràdio 3. També col·labora, des del 2013, a la Revista de Literatura Quimera i ha estat organitzador i comissari del Festival de Novel·la Negra del Garraf Cubelles noir, que va celebrar la seva primera edició el passat agost.
La propera sessió de L’Oliva Negra tindrà lloc dijous 12 de gener. Hi comentarem Un crim imperfecte de Teresa Solana.
Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra
