De Nobel a Novel
Avui us presentem el llibre De Nobel a Novel: epistolario de Vicente Aleixandre a Miguel Hernández y Josefina Manresa, amb transcripció, edició de notes i pròleg de Jesucristo Riquelme, un veritable especialista en el poeta d’Oriola.
No és només un estudi preliminar que entrellaça el personal amb el literari, sinó que cada carta va acompanyada d’un peu de pàgina exhaustiu. Doctor en Filologia, catedràtic de Llengua i Literatura d’Espanya i autor d’obres com Miguel Hernández, un poeta de l’amor, la llibertat i la joventut, Riquelme treu el cap a la vida i sentiments d’Aleixandre i el seu anhel de protecció. Cartes amb passatges quotidians, literaris i crits apagats. Un amor sublimat que després hi haurà de projectar-se en la protecció i assessoria a la vídua d’Hernández, el seu fill Manuel Miguel i els seus néts.
L’estreta relació de germans i amics, i la de guia literari que va suposar la magnífica poesia de Vicente Aleixandre per a Miguel Hernández, van permetre a tots dos «estar en el secret» de les seves vides. Les cartes d’Aleixandre a Miguel Hernández i Josefina Manresa ens proporcionen interessantíssimes claus humanes per gaudir d’afectes tan íntims com poc difosos. Estem davant un exemple de vida, davant d’una amistat més enllà de la mort i davant d’un epistolari que abasta cinquanta anys (1935-1984) de la història més recent. Són 309 cartes escrites de puny i lletra d’Aleixandre, 26 de les quals són a Hernández, entre 1935 i 1938, i la resta a la seva esposa Josefina Manresa, fins a l’any de la seva mort en 1984.
Aleixandre va professar una amistat fraternal i còmplice
amb el poeta oriolà, una amistat basada en la dignitat ètica i literària. No costa gens imaginar al sevillà vaticinant davant el novell poeta Miguel Hernández: “Yo adivino en ti al escritor que escribe saturado de futuro. Tuyo es el porvenir” I així va ser.
Però ho va ser perquè Aleixandre va aconseguir que el poeta del poble no desaparegués en l’oblit del llarg túnel franquista i que la seva obra fos creixent en valor gràcies a les seves indagacions i desvetllaments per protegir, reconstruir, recopilar, ordenar i fixar la poesia del oriolà, tot aconsellant honrada i discretament a Josefina Manresa, preveient que Miguel era d’aquests escriptors primer persones, i, després, poetes de la mateixa estirp de Honestedat.
Pel prestigi com a poeta del qual Miguel Hernández gaudeix joiosament avui, i per a l’estrena de la difusió internacional va ser imprescindible una figura de talla tan profundament humana com la de Vicente Aleixandre.
Són 640 pàgines que situen i fixen la relació d’amics, germans, confidents, còmplices i guies literaris entre els dos poetes. Un mestre llavors, l’altre aprenent i deixeble. Un protector i guia, l’altre jove descobridor del món. Un destinat a ser Nobel de Literatura, l’altre a ser estimat pel poble. Aleixandre en discreta presència durant el túnel del franquisme, Hernández mort a la presó al començament de la foscor i silenciat per ella; i Aleixandre vetllant perquè aquesta flama poètica no s’apagués.
A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més llibres d’aquests dos grans poetes del segle XX, Vicente Aleixandre i Miguel Hernández.
