Hermann, Gran Premi del Festival d’Angoulême
El veterà autor belga Hermann, mestre de la historieta franc-belga de traç realista, ha estat guardonat amb el Gran Premi de la 43 edició del Festival Internacional del Còmic d’Angoulême, que es va celebrar el passat mes de gener, en una edició polèmica per l’escassa presència de dones entre els nominats.
Hermann Huppen, de 77 anys i conegut simplement com a Hermann, es va imposar davant el britànic Alan Moore (Watchmen, V de vendetta, La Cosa del Pantà), finalista també el 2015, i davant la il·lustradora francesa Claire Wendling, de 48 anys i autora de Lumières de l’Amalou.
Wendling va ser inserida en la llista davant l’al·luvió de crítiques rebudes per no presentar a cap fémina en la primera selecció de nominats, entre els quals figuraven 30 homes.
Hermann s’uneix així a una llarga llista de premiats, composta per noms tan il·lustres com Katsuhiro Otomo, Art Spiegelman, Robert Crumb o Jacques Tardi. En paraules de l’organització, l’autor és responsable de “algunes de les obres més emblemàtiques de la historieta franc-belga per a tots els públics i un dels autors més prolífics del novè art europeu”.
Hermann va néixer al petit poble de Bévercé a Bèlgica el 1938, dissenyador autodidacta i escriptor va començar en els còmics a mitjans dels anys 60 com a membre de l’estudi d’en Michel Regnier, conegut com a Greg, on va fer diverses històries curtes que inclouen un episodi d’històries belles de l’oncle Paul.
El 1966, després d’un període d’aprenentatge, va començar publicar a la revista Tintin, iniciant-se així la seva carrera com a dibuixant de còmics amb les sèries Bernard Prince i Comanche.
El 1977 va iniciar la seva primera sèrie en solitari, Jeremiah, sèrie encara en curs, abandonat ràpidament Bernard Prince que va ser represa per un altre dibuixant. Entre el 1980 i el 1983 va il·lustrar Nic, una sèrie per la revista Spirou del guionista Morphée (Vandooren). El 1982 va deixar definitivament Comanche, va dibuixar La Cage i, el 1984, la sèrie Les Torres de Bois-Maury, un fresc medieval.
El 1991 va realitzar la seva primera obra de volum únic, Missié Vandisandi, que parla de l’Àfrica colonial, i el 1995 va publicar Sarajevo-Tango, on denuncia la guerra de l’ex-Iugoslàvia. Combinant àlbums de Jeremiah i altres obres d’un sol volum, com el western Wild Bill ha muerto, l’any 2000 va començar una col·laboració amb el seu fill Yves amb qui crearà l’anomenada ‘trilogia USA’ i altres obres.
A la Comicteca de la Biblioteca Armand Cardona trobareu exposat tots els còmics de l’autor.
Us deixem amb el vídeo oficial del Festival.
