El invierno más largo, Cecilia Ekback

Aquesta setmana, a la Joan Oliva, la novetat de gènere negre és El invierno más largo, de Cecilia Ekback. Ens trobem davant de l’òpera prima d’aquesta escriptora d’orígens lapons, que ha situat aquest thriller en la Suècia del segle XVIII. El seu debut no ha pogut ser més prometedor i ha aconseguit una molt bona acollida tant per part de la crítica com del públic.

Ekback va escriure el llibre directament en anglès i el títol original, Wolf Winter, no va ser triat pas a l’atzar. De fet, l’autora reconeix que molt abans d’escriure la història, tenia decidit el títol que hi posaria. Wolf Winter o L’hivern del llop és un concepte que es fa servir amb freqüència a Suècia per definir quan una persona passa per un tràngol, per una mala època (com a sinònim de travessar un hivern llarg i fred). Fins i tot, les antigues religions nòrdiques feien servir el terme fimbulvetr (el llarg hivern) com a pas previ a la destrucció del món, el qual tenia lloc quan el llop dels llops s’empassava el sol. Així doncs, Ekback tenia clarament decidida l’atmosfera que volia transmetre en el seu llibre.

La Suècia de principis del segle XVIII (la història té lloc l’any 1717) no era, en cap cas, un període fàcil. El país arrossegava 150 anys de guerres que havien ocasionat mig milió de morts entre els seus habitants. Per tal de sufragar les despeses dels conflictes, els habitants havien de fer front a tributs cada vegada més asfixiants. I, si no n’hi havia prou, la pesta va tornar a fer-hi acte de presència. En aquest entorn situa Ekback els personatges protagonistes del llibre: una família de colons, formada pel matrimoni i dues filles, acabats d’arribar a la zona de Blackasen. Al poc temps de ser-hi, hi apareix el cadàver d’un home.

A partir d’aquest esdeveniment, Maija, la mare de família anirà coneixent els diferents habitants de la zona que, d’entrada, pensen que la mort ha estat produïda per un llop. Les ferides, però, no corresponen a cap bèstia salvatge. Maija sospita que la mort pot haver estat un crim i, decidida, es proposa descobrir la veritat.

Cecilia Ekback viu actualment a Canadà amb la seva família, si bé va créixer a Suècia i prové d’una família de Lapònia. Va estudiar Literatura Creativa a la Royal Holloway i amb El invierno más largo ha aconseguit crítiques molt positives que l’animaran, de ben segur, a escriure’n més.