Centenari d’Arthur Miller
Compromès, arrogant, contradictori…Poques figures literàries han mostrat tantes cares com Arthur Miller que avui, 17 d’octubre, hauria fet cent anys.
El seu èxit com a artista, el seu compromís polític amb l’esquerra i la seva relació amb la Marilyn Monroe li van donar una gran projecció social.
Miller va néixer a Nova York, fill d’una família d’immigrants jueus polonesos de classe mitjana. La seva infantesa va tenir lloc entre Manhattan i Brooklyn. Posteriorment es traslladà a Michigan per estudiar Periodisme. Després de la seva graduació l’any 1938, es va traslladar de nou a Nova York, on es va guanyar la vida escrivint guions radiofònics.
Quan tenia 28 anys, va estrenar la seva primera obra a Broadway, la comèdia Un home amb molta sort, que només va estar en el cartell quatre representacions. El 1947, estrena Tots eren els meus fills. Amb aquesta obra, que va romandre en cartellera durant gairebé un any, va rebre el 1948 el Premi de la Crítica atorgat pel Cercle de Crítics de Teatre de Nova York. En aquesta obra denuncia el cinisme de les empreses d’armaments.
La seva consagració definitiva es produeix el 1949, amb La mort d’un viatjant, en la qual denuncia el caràcter il·lusori del “somni americà”. En aquesta tragèdia, el seu protagonista, Willy Loman, un viatjant de comerç (venedor) que creia en el “somni americà”, oculta als seus afins els seus fracassos en la seva ocupació i, després de ser acomiadat, s’estavella amb el seu cotxe perquè la seva família pogués cobrar la seva assegurança de vida i el seu fill tingués una vida millor que la seva.
Amb aquesta obra, guanyà el prestigiós Premi Pulitzer.
Miller va ser víctima de la denominada ‘Caça de bruixes’ un procés de delacions, denúncies i llistes negres contra persones sospitoses de ser comunistes que el senador McCarthy va dur a terme entre el 1950 i el 1956. Miller va reconèixer contactes amb el Partit Comunista però no va donar cap nom. Se li va retirar el passaport uns mesos, va ser considerat culpable per desacatament i finalment absolt l’any 1958.
Aquesta persecució va inspirar l’autor per escriure una de les seves obres més aclamades Les bruixes de Salem (1953).
L’any 1956 es va casar amb la Marilyn Monroe, un matrimoni que va durar cinc anys i que es va caracteritzar per molts alts i baixos. Ella era massa sensible i ell massa insegur. Durant un temps Miller va dependre econòmicament de la seva dona i Monroe va sofrir diversos avortaments espontanis que van frustrar el seu desig de ser mare.
Durant la seva relació Miller va coquetejar amb el cinema i va escriure el guió de Vidas rebeldes (1961), film de John Houston que va protagonitzar la seva dona. Durant el rodatge, Miller va conèixer la fotògrafa Inge Morath i va abandonar Marilyn. Amb Morath va tenir dos fills, Daniel, que va néixer amb Síndrome de Down i va ser internat per Miller a una institució, i Rebecca Miller, que actualment és una exitosa escriptora i guionista de cinema.
Miller i Morath van viatjar molt durant els anys ’60 i 70 i la brillant carrera teatral de Miller es va ressentir. Tot i així, obres com Después de la caída (1964) o Cristales rotos (1994) mantenen el nivell d’una carrera literària que va durar 70 anys.
Miller va ser guardonat amb el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres l’any 2002.
Arthur Miller va morir el 2005 als 90 anys d’edat.
A les Biblioteques de Vilanova i la Geltrú trobareu aquestes i altres obres d’aquest autor: Arthur Miller
Us deixem amb un vídeo de l’adaptació de Mort d’un viatjant que Mario Gas va estrenar al Teatre Lliure el 2009 i que va protagonitzar Jordi Boixaderas.
