Una sèrie televisiva molt literària
L’èxit literari de la sèrie de Salvo Montalbano va ser seguit per l’èxit televisiu.
Al llarg de 22 episodis, l’actor Luca Zingaretti es va posar en la pell del comissari més estimat pels italians, mentre que Sicília va prestar els seus escenaris naturals a les imaginàries Vigàta, i Montelusa.
La sèrie de televisió, basada en les investigacions de Salvo Montalbano, ha sabut conservar l’humor, el gust del comissari per la cuina siciliana, la llum dels paisatges i, sobretot, la galeria de tipus humans que ha seduït als lectors.
Montalbano viu al barri de Marinella, a Vigàta. La seva casa està aixecada davant del mar, amb l’olor del seu port que és una proporció perfecta de xarxes posades a assecar al sol, iode, algues vives i mortes i quitrà.
La comissaria de policia es troba en la vella alcaldia de Scicli, aixecada 20 quilòmetres terra endins i ignorada per la majoria dels turistes, tot i que conserva bells monuments, com les esglésies de Sant Ignazio i San Mateo i el palau Beneventano.
L’escenari de ficció de Vigàta està situat a Ibla, el barri més antic de Ragusa on es concentren veritables tresors de l’arquitectura barroca, que se superposen a l’estructura medieval de carrerons estrets.
La seva plaça principal, un rectangle allargat que acaba en l’espectacular tram d’escales que condueixen a la Catedral de San Giorgio. Des de dalt es pot gaudir d’una vista impressionant, amb cases apilades unes sobre altres en un atuell de fang típica medieval.
En aquest retrat de la Sicília autèntica, tan real en la seva ficció i amb prou feines alterada pel transcurs del temps, Camilleri introdueix nombroses referències a llocs reals com Palerm i Catània, Trapani, Mazara del Vallo, les illes de Mozia i Pantelleria, Tindari… amb especial predilecció per les localitats costaneres i portuàries.
Tot just retratada però sempre present, Palerm es revela com una ciutat, al marge del seu patrimoni, plena de contrastos: magnífiques esglésies al costat de carrerons atrotinats, bells palaus abandonats davant insulsos edificis moderns…
Montalbano li té especial afecte a la Vucciria, el mercat més antic de Palerm. Hi va en companyia de la seva nòvia Livia, que queda sorpresa davant les veus, les invitacions, els crits dels que pregonen les seves mercaderies.
A Palerm, a més, no es pot deixar de visitar la cappella Palatina i l’església de La Martorana, ambdues amb admirables mosaics bizantins, o la catedral, les catacumbes dei Cappuccini i, als afores, la catedral normanda de Monreale.
A l’extrem oriental de l’illa es troba Catània, la segona ciutat de Sicília. Sota la mirada amenaçant l’Etna, colpejada al llarg de la història per erupcions i terratrèmols, ha estat reconstruïda en nombroses ocasions.
Va ser en 1693 quan va adoptar la seva imatge d’urbs barroca gràcies a l’arquitectura de Giovanni Battista Vaccarini.
El cor de Catània batega al voltant de la plaça del Duomo, mentre que la via Etnea constitueix l’espina dorsal de la ciutat, que es mostra especialment orgullosa de Santa Àgata, la seva patrona, del mercat de peix, un dels més pintorescs de l’illa, i del Teatre Romà.
Entre paisatges de molins i salines sorgeixen Trapani i Marsala, a l’oest de Sicília.
Aixecada sobre una llengua de terra, Trapani és una de les localitats més belles d’aquesta regió, amb una àmplia façana marítima i un ambient de moderada prosperitat.
Els personatges de Camilleri també deambulen per Marsala, coneguda pel seu famós vi dolç i on encara avui es poden contemplar alguns cellers, anomenats bagli.
A El gos de terracota, Montalbano i Livia desembarquen en les petites illes de Pantelleria i Mozia.
Pantelleria, situada al sud-oest de l’illa de Sicília, a uns 70 km de la costa d’Àfrica, i uns 85 km de les costes d’Itàlia, constitueix la part emergent d’un volcà, i per això es compon de roques d’origen volcànic. De la composició del sòl ve que se l’anomeni Perla negra del Mediterrani.
La petita illa de Mozia va estar habitada pels fenicis al segle VIII aC i és seu d’un preciós museu arqueològic, on es mostren les restes de la que fa 3.000 anys va ser una de les ciutats més poderoses de Sicília.
L’antiga calçada romana que connectava l’illa amb la costa siciliana està avui submergida, si bé fins a principis del segle XX va estar en ús, i per ella circulaven els carros que arribaven a Mozia.
Les intrigues de Montalbano també arriben fins a Tindari, que dóna nom a la novel·la en la qual el comissari s’enfronta a dos casos que resulten estar connectats entre si.
Tindari és un assentament grec que va prosperar durant el domini romà i molts dels jaciments daten d’aquesta època.
La ciutat de Tindari com a tal no existeix ja. Al llarg de la seva història va haver de sobreviure, com tantes altres ciutats i emplaçaments costaners, als saquejos i les ràtzies, a les successives destruccions.
El millor recorregut inclou l’espectacular Santuari della Madonna Nera di Tindari, emplaçat sobre una muntanya que s’aixeca al costat del mar, amb una alçada de 180 metres aprox. Als peus del santuari la muntanya cau formant un penya-segat sobre el mar, sobre la reserva natural de les llacunes de Marinello.
La sèrie ens ofereix uns paisatges tan autèntics, un retrat tan fidel d’aquesta Sicília que tots imaginem a través de les novel·les, que captura l’instant. És una manera de conèixer les meravelles de Sicília des d’un altre punt de vista.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
