#estiudecinema – Woody Allen

Aquestes son les darreres comèdies (i un drama) del director, guionista, escriptor i actor nord-americà Woody Allen que recentment s’han incorporat al nostre catàleg.

Blue Jasmine, producció de l’any 2013, és la història de Jasmine, una dona rica i glamorosa de l’alta societat novaiorquesa, es troba de sobte sense diners i sense casa. Decideix llavors traslladar-se a San Francisco a viure amb la seva germana Ginger, una dona de classe treballadora que viu amb el seu xicot en un petit apartament. Jasmine, que travessa el moment més crític de la seva vida, es dedica a prendre antidepressius i a recordar la seva antiga vida a Manhattan.
< >>

Si la cosa funciona, de l’any 2009. Un novaiorquès madur i excèntric decideix abandonar la seva acomodada vida per portar una existència més bohèmia. La seva relació amb una bella jove meridional desembocarà en una sèrie d’embolics familiars i sentimentals.
<>

Delitos y faltas Judah i Clifford són dos homes enfrontats a sengles dilemes morals de diferent gravetat. Quan Judah, un prestigiós oftalmòleg, pretén posar fi a la seva relació extraconjugal, el seu amant ho amenaça amb arruïnar la seva vida explicant-ho tot a la seva dona; segons el seu germà Jack l’única solució és assassinar-la. Per la seva banda, Clifford és un director de documentals que es veu obligat a rodar una pel·lícula sobre el seu cunyat, a qui menysprea.
<>

Interiores Eve, una dona que ha estat abandonada pel seu marit, es reuneix amb els seus tres filles per tractar d’afrontar la situació. Ella es troba en un moment crític, però les seves filles també tenen els seus propis problemes, alguns d’ells derivats del poc afecte que han rebut de la seva mare. Les emocions es desborden quan el marit es presenta a la casa familiar acompanyat de la dona amb la qual vol casar-se.
<>

Toma el dinero y corre Una sèrie d’entrevistes, amb els qui el van conèixer, ens introdueix en la vida de l’incompetent atracador Virgil Starkwell, que des del principi va estar abocat a la delinqüència: durant la seva infància va viure sotmès i humiliat pels nois més forts, i quan va descobrir que la seva carrera musical no tenia futur, a Virgil no li va quedar més remei que robar, però el seu escàs talent aviat ho conduiria a la presó.
<>