Art sense límits!!!
L’embolcall d’aquest àlbum, titulat Sóc un artista, podria semblar molt bàsic. L’argument ens presenta un nen petit que no para d’experimentar amb l’art mentre la seva nerviosa mare intenta mantenir la calma i l’ordre davant de l’onada expansiva de la desbocada creativitat del seu fill.
Aquest plantejament es desenvolupa en poques pàgines il•lustrades a tot color, en un format d’àlbum que afegeix atractiu a la lectura.
I això és tot? Per descomptat que no! Per això l’autora és una artista, ja que desplega tot un arsenal de recursos i els utilitza per exercir el seu poder i narrar, suggerir i emocionar.
Marta Altés és tota una artista i el seu talent aconsegueix fer-nos somriure, entendrir, reconèixer, imaginar, témer i enlluernar-nos amb una proposta aparentment senzilla però farcida d’enginy.
En primer lloc, el text – un monòleg del protagonista – permet al nen desfogar-se amb el lector. Tots els artistes se senten, a vegades, incompresos. És el que li passa al narrador amb la seva mare, una dona plena d’art però amb “una manera molt diferent de veure les coses” a la del seu fill.
I les il•lustracions donen un genial contrapunt al text, aportant una nova perspectiva al relat, un to irònic que modifica el nostre paper com a lectors, fent-nos passar de compliques de confidències infantils a sorpresos espectadors d’una divertida i catastròfica història.
L’humor és present a cada pàgina, proposant dues mirades, dues versions diferents d’una mateixa realitat: la visió idealitzada i sublim de l’artista, que s’inspira en la natura, em els colors, el moviment, les textures, les formes…. davant de la perspectiva prosaica, limitada i a vegades ansiosa de la mare.
L’estil gràfic de Marta Altés és de línia naïf, amb colors i aquarel•les i amb absència de fondos per ressaltar els personatges, les accions i les conseqüències, on a més podem trobar també petits homenatges als grans genis de l’art, com ara el bigotis de Dalí, la samarreta de Picasso o els mòbils de Calder.
