‘La destrucción del patrimonio artístico español – W. R. Hearts: el gran acaparador’
Durant el primer quart de segle XX a Espanya es va iniciar el costum de vendre el seu patrimoni artístic ‘a pes’, només calia tallar el monument triat (claustre, castell, torre,…), embalar-lo i fer-lo arribar al magnat de torn. Una època en la que la majoria de fortunes nord-americanes varen passar pel territori espanyol: John D. Rockefeller, J. P. Morgan, Samuel H. Kress, Andrew Mellon, Henry Clay Frick, Charles Deering i William Randolph Hearst.
En aquest darrer personatge, el magnat que tan magistralment va retractar Orson Wells a la pel·lícula Ciudadano Kane, s’han basat els investigadors José Miguel Merino Cáceres i Mª José Martínez Ruiz per analitzar i explicar les causes de l’espoli que es va iniciar a Espanya en aquella època, consolidant-se sota la dictadura del general Primo de Rivera, i perpetuant-se durant la del general Franco.
Ambdós sostenen al llibre La destrucción del patrimonio artístico español que W.R. Hearst, juntament amb un nodrit grup de col·laboradors desplaçats a Europa i entre els que destaca Arthur Boyne i la seva esposa, Mildred Stapley, varen aconseguir enriquir-se amb l’alienació del patrimoni artístic espanyol.
Entre les diferents compres que Hearst va realitzar una de les més sonades va ser la del monestir cistercenc de Sacramenia (Segovia) que, tal i com diu l’autora, “el monestir, després del seu trasllat, va estar abandonat durant dècades i finalment el conjunt va recalar a Miami, on es troba actualment”. També va adquirir restes del Castell de Benavente (Zamora), del que actualment es desconeix la seva ubicació, tapissos del segle XVI de la Catedral de Palència, que es troben al Museu de Belles Arts de Brusel·les, o la reixa del cor de la Catedral de Valladolid, localitzada al Museu Metropolità de Nova York. Tot això sense deixar de banda el trasllat a Califòrnia, on tenia la seva residència, del monestir de Óvila (Guadalajara) i diverses obres de la Seu d’Urgell.
Per a José Miguel Merino, coautor de l’estudi, “va ocórrer perquè érem un poble pobre i inculte que tenia una extraordinària riquesa patrimonial. Però des de la invasió francesa, la cultura a Espanya va caure en picat; no hi havia educació, ni es preuava ni la història ni la bellesa, així que quan varen arribar a enganyar-nos els hi va resultar molt fàcil” tal i com manté en una entrevista pel diari ElMundo. “Hearst va ser ‘el gran acaparador’, un col·leccionista compulsiu que comprava peces sense saber per què, per que després no les tenia amb ell ni anava a veure-les. Va planificar crear un museu a Berkeley amb el nom de la seva mare, com va fer Rockefeller a Nova York, però mai va passar del projecte; va ser un dels seus fracassos”.
Per últim, un altre dels aspectes rellevants que tracta aquesta obra és la possibilitat, per part de l’estat espanyol, de recuperar aquests monuments. La conclusió és negativa, són obre que no es poden recuperar doncs son es tracta de robatoris o espolis, com va succeir amb el saqueig nazi, si no que es va desenvolupà mitjançant compra-venda, en que es realitzava un pagament i els propietàries liquidaren i obtingueren beneficis, tot i que les xifres actualment semblen ridícules.
Els autors sostenen que actualment hi ha un marc legal que garanteix aquestes propietats però, tot i això, alerten a la societat “que ha d’estar a l’aguait perquè els atemptats contra el patrimoni són constants i, sobretot, l’arqueològic està molt exposat i és assaltat continuadament”. Són pèrdues difícils de recuperar i per aquest motiu és important ser especialment sensible amb tot allò relacionat amb la cultura.
Un gran treball que ens apropa a una realitat que afecta directament al nostre fonament cultural i que cal difondre per tal d’evitar que es torni a repetir.
En el següent vídeo del Telediario de RTVE podeu veure una crònica sobre tot el que aquí s’ha explicat:
