165è aniversari del naixement de Bram Stoker

Avui ens hem assebentat que fa 165 anys que va néixer el creador de Dràcula, l’escriptor Bram Stoker, gràcies a google i el seu ‘doodle’ del dia.

A la imatge apareixen molts dels personatges de la seva famosa novel·la, des del mateix compte a Renfield, passant per l’estimada Mina, l’advocat Jonathan Harker, el Doctor Van Helsing o la Lucy Westenra.

Abraham ‘Bram’ Stokerva néixer el 8 de novembre del 1847 a Clontarf (Irlanda).

Fill d’una família treballadora en què l’única fortuna eren els llibres, va tenir una infància marcada pels problemes de salut que el van obligar a passar els primers set anys de la seva vida al llit. La seva mare, la feminista , intentava amenitzar els seus dies explicant-li històries de fantasmes i de misteri que després van ser molt influents en la seva trajectòria com a escriptor.

Graduat amb honors en Matemàtiques i Ciències i campió d’atletisme, va començar a treballar com a funcionari del Govern britànic a Dublín i com a crític de teatre i d’art per a diverses publicacions, entre elles el ‘Dublin Evening Mail’.

Els seus primers relats de terror, com La copa de cristall o The Chain of Destiny, es van publicar el 1872. No obstant, l’obra que el va fer famós, Dràcula, no l’escriuria fins al 1897, influït pel conte Carmilla, del seu amic Sheridan Le Fanu, copropietari del ‘Dublin Evening Mail’ i l’escriptor de contes de terror més famós de la seva època.

A Dràcula, és una història fictícia basada, segons algunes fonts, en el personatge real de Vlad Draculea (Vlad el Fill del Dimoni/Drac), també anomenat Vlad Tepes “l’empalador”.

Per aquesta novel·la, Stoker es va servir dels coneixements d’un erudit orientalista hongarès anomenat Vámberi, amb el qual es va reunir diverses vegades perquè li expliqués les peripècies del Príncep de Valàquia i de llibres com el d’Emily Gerard Informe sobre els principats de Valàquia. Es va inspirar en Irving i Franz Liszt per reflectir l’aspecte del Comte. El llibre reflecteix la lluita constant del Bé contra el Mal.

La novel·la ha tingut moltes adaptacions cinematogràfiques però en volem destacar dues. L’esteticista i sensual adaptació que va fer Francis Ford Coppola l’any 1992 i la muda i plena de números de ball, Dracula: Pages from a virgin’s diary, que va realitzar l’any 2002 el director canadenc Guy Maddin.

Trobareu totes les obres d’aquest autor al catàleg de les Biblioteques de Vilanova: Bram Stoker.