Dones darrere la càmera
En aquesta ocasió us presentem un especial de novetats de pel·lícules realitzades per dones. A la selecció podeu trobar tot tipus d’històries de directores de diferents països com Argentina, Iran, França, Catalunya, Japó i els Estats Units.
Les pel·lícules estaran exposades a la secció de cinema durant uns dies i a partir del 26 d’octubre les podreu agafar en préstec.
Si vole saber més sobre les dones a la història del cinema, no us perdeu el recorregut cinematogràfic que va realitzar l’equip del Prestatge Virtual de Cinema de la Biblioteca Virtual de la Diputació de Barcelona.
Aquestes són les pel·lícules que trobareu:
El Bosque del Luto de Naomi Kawase (2007). Shigeki viu en una petita residència per a jubilats. Machiko, una de les empleades de la residència, li presta una atenció especial. No obstant això, ella està secretament commocionada per la perduda del seu fill. Després de celebrar l’aniversari de Shigeki, Machiko decideix dur-lo a fer un passeig al camp i junts comencen un viatge de descobriment.
Declaración de guerra de Valerie Donzelli (2011). Inspirada en la història real del fill de la directora, la pel·lícula narra una esperançadora història d’amor a través de la lluita d’una jove parella, Romeo i Juliette, per superar la malaltia del seu fill, Adán. Dos enamorats despreocupats, gens preparats per a la guerra, es sorprendran davant la seva capacitat de lluita i de convertir-se en herois, malgrat tot.
Lejos de ella de Sarah Polley (2006). Grant i Fiona Anderson han estat casats durant molts anys. Ara jubilats, viuen confortablement en una casa en el camp, però la seva felicitat es veu afectada pels problemes de memòria de la Fiona. Per no carregar al seu marit amb més treball i cures, ella insisteix a ingressar en una residència.
Morir a Sant Hilari de Laura Mañà (2005). Sant Hilari és un poble que viu del seu esplèndid cementiri i de l’habilitat de les seves gents per organitzar els enterraments més macos. Les presses i la modernitat gairebé han deixat al poble sense feina i és per això que, ara, esperen l’arribada de Germán Cortés, un nou client, desitja morir al poble.
El niño pez de Lucía Puenzo (2009). Lala és una adolescent que viu al barri més exclusiu de Buenos Aires i està enamorada de la Guayi, la criada paraguaiana que treballa a la seva casa. Somien amb anar-se a viure juntes a Paraguai. L’assassinat del pare de la Lala farà que tot canviï. Mentre la Lala espera la seva amant a Paraguai, la Guayi és retinguda a un institut de menors.ç
El pájaro de la felicidad de Pilar Miró (1993). Carmen, una dona dedicada a la restauració d’obres d’art, sofreix un atac sexual poc després de retrobar-se amb el seu únic fill. Però el trastorn psicològic que ella sofreix no afecta a l’home amb qui viu. Profundament decebuda, decideix emprendre pel seu compte un viatge al passat
Partir de Catherine Corsini (2009). Suzanne viu còmodament al sud de França amb el seu marit i els seus dos fills. Cansada de no fer res, decideix tornar a treballar i mentre fa obres a la seva consulta coneix l’Ivan, un obrer espanyol amb qui comença una relació plena de passió.
La sal de este mar d’Annemarie Jacir (2008). La pel·lícula narra la història de dos palestins, Soraya i Emad, amb vides completament diferents però que tenen en comú un sentiment de marginalitat, que es coneixen en Palestina en el moment en què un (Soraya) desitja quedar-se i l’altre fugir (Emad).
Somewhere de Sofia Coppola (2010). Johnny Marco és un actor de primera línia amb perfil de noi dolent, que ensopega per una vida plena d’excessos. Viu al llegendari hotel Chateau Marmont de Hollywood, es passeja en el seu Ferrari i els seus dies són una boirina d’alcohol, dones i fans. La vida den Johnny ha perdut sentit fins que arriba a buscar-lo la seva filla d’11 anys, Cleo i aconsegueix canviar les coses.
Winter’s bone de Debra Ganick (2010) . Ree Dolly viu a una zona rural de les muntanyes de Missouri. És una noia de 17 anys que ha de fer-se càrrec de la seva família en una situació d’extrema precarietat. El seu pare Jessup, després de sortir de la presó en llibertat condicional, ha desaparegut misteriosament i, si no apareix, en pocs dies perdran la casa on Ree viu amb la seva mare malalta i els seus dos germans petits. Trobar al seu pare es converteix llavors per a la jove en una qüestió vital.
Women without men de Shirin Nessat (2009). Explica la història de quatre dones durant els dies del cop d’estat a l’Iran l’any 1953, les vides de les quals es creuen en el caos polític del moment i troben refugi en el jardí d’una casa de camp. D’aquesta trobada sorgeix una història de fraternitat, consol i amistat.
Al fons de la biblioteca Armand Cardona Torrandell trobareu més pel·lícules de destacades directores com Iciar Bollain, Agnès Vardà, Isabel Coixet, Nadine Labaki o Kathryn Bigelow.
