‘Los condenados’ d’Isaki Lacuesta

PòsterLos condenados és el tercer llargmetratge del realitzador gironí Isaki lacuesta, però és la seva  primera experiència en el terreny de la ficció. Es va estrenar al Festival de Sant Sebastià del 2009 i va guanyar el Premi FIPRESCI de la crítica internacional.

Martín, un argentí resident a Barcelona rep una trucada d’en Raúl, un vell amic i camarada, que el fa viatjar a Argentina per participar en una expedició a la selva. En Raúl vol excavar una fossa comuna a la recerca de les restes de l’Ezequiel, un amic comú que va morir durant la revolució dels Montoneros contra la dictadura de Videla.

L’aparició de la Sílvia, la filla de l’Ezequiel, provoca una gran trasbals en els protagonistes, doncs ella no vol ser esclava de les idees dels seus pares i la seva visió sobre la guerrilla, externa i objectiva, fa reflexionar en Raúl i en Martín, sobre el sentit de la lluita armada i també sobre la condició humana.

“Cuando se mata a un hombre por defender una idea, siempre se mata a un hombre, pero no siempre se defiende una idea”.

Aquestes paraules de l’escriptor Juan Goytisolo serveixen d’inspiració a Lacuesta per presentar aquesta pel·lícula, que va ser concebuda originalment com un documental i que vol plantejar respostes a preguntes com: fins a quin punt es poden defensar els ideals? Poden aquests donar legitimat a la lluita armada?

La pel·lícula va ser rodada a la selva del Perú tot i que la trama es desenvolupa a l’Argentina.

Fotograma de ‘Los condenados’

Isaki Lacuesta (Girona, 1975) és un director de cinema i guionista gironí que en la seva producció compagina els gèneres d’autor i ficció.

La seva familia és d’origen basc. Va estudiar Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i es va graduar en la primera edició del Màster en Documental de Creació a la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Isaki LacuestaCompagina el cinema amb la docència a la UAB, al Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya i la Universitat de Girona. També col·labora com articulista amb diversos mitjans de comunicació.

Va estrenar la seva primera pel·lícula documental l’any 2002, Cravan vs Cravan, que va guanyar el premi al director revelació i el premi del públic Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges.

La seva segona, es va centrar en la figura de Camarón de la Isla. La leyenda del tiempo (2006), barreja ficció i realitat per acostar-nos a la vida d’aquest “cantaor” i de l’impacte que la seva música i personalitat a causat en gent molt diferent.

El 2011 va guanyar la Concha de Oro a la 59ena edició del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià per la pel·lícula Los pasos dobles, rodada a Mali amb el pintor Miquel Barceló.

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

Súper 8