‘Crónicas de Jerusalén’ de Guy Delisle
Crónicas de Jerusalén és la darrera novel·la gràfica publicada de l’autor d’origen canadenc Guy Delisle.
Guy Delisle (Quebec, 1966) va estudiar animació al Sheridan College de Toronto, va treballar a diferents estudis d’arreu del món, com ara al Canadà, Alemanya, França, la Xina, Corea del Nord, Birmània… Les seves experiències com a supervisor d’animació a l’Àsia i acompanyant la seva dona, coordinadora de Metges sense fronteres, han estat un excel·lent material per als seus àlbums.
Delisle ens mostra el seu costat més familiar, doncs mentre estan a Jerusalem, l’autor s’ha de fer càrrec de la cura dels seus fills però també ens mostra les nombroses peculiaritats, extravagàncies i coses absurdes propies del Jerusalem que Delisle va descobrint en les seves vagabunderies: les restriccions a la llibertat de desplaçament, els escorcolls i interrogatoris sistemàtics, els enfrontaments entre les diverses comunitats cristianes que gestionen el Sant Sepulcre…
L’estil d’en Delisle és sobri però també te un agut sentit de l’humor. La novel·la és troba a mig camí entre un llibre de viatges i una crònica periodística.
Delisle ens ha parlat abans de les seves experiències a països dominats per règims dictatorials, com Corea del Nord (Pyongyang) o Birmània (Crónicas Birmanas), on la població viu reprimida i espantada.
Però Israel és un país amb un conflicte permanent amb els àrabs, conflicte que ja ha tractat magistralment el pare del còmic-periodisme, Joe Sacco a les seves novel·les gràfiques Palestina, en la franja de Gaza i Notas al pie de Gaza.
Delisle és mou més en la línea de la biografia en vinyetes, l’anomenat “slice of life”. Ell ens parla de la seva vida quotidiana com a estranger a Israel i s’interessa més per la història i la cultura israeliana que no pas pel conflicte palestino-israelí, tot i que el trobem present al llarg de tota la obra.
El llibre està construït a partir d’anècdotes curtes i directes. El dibuix es sintètic però posa molta atenció en els detalls més rellevants o en les parts que vol destacar d’alguna forma.
El fil que lliga tota la novel·la és el mateix autor, que surt en moltes vinyetes dibuixant, doncs vol deixar clar que el que ens està explicant és la visió de les coses, d’aquesta ciutat on es troba de pas i on intenta fer la seva vida normal malgrat els conflictes.
L’obra va guanyar el premi al millor àlbum al Saló Internacional de Còmic d’Angoulême 2012.
