Gabriel Garcia Màrquez i Cien años de soledad
El 6 de març de 1927 va néixer a Aracataca. Colòmbia, l’escriptor Gabriel García Màrquez, ara fa 85 anys.
Fins els vuit anys va viure amb els seus avis materns. Tot i ser tan petit aquest fet el va marcar molt. La seva àvia els va ensenyar a tractar les coses extraordinàries de forma natural i el seu avi, el coronel Nicolás Márquez, considerat un heroi, el va introduir al món de la narració amb les seves històries sobre la guerra.
Màrquez, va començar a estudiar Dret a Bogotà, però mai acabà la carrera. Durant aquest període es va dedicar a llegir els clàssics contemporanis com Franz Kafka, Virginia Woolf o William Faulkner i va decidir ser escriptor, fet que es consumà amb la publicació del seu primer conte La tercera resignación que va aparèixer el 13 de setembre de 1947 a l’edició del diari El Espectador.
Gabo, com l’anomenen els seus amics i familiars, va treballar com a periodista a diaris com El Universal, El Heraldo de Barranquilla o El Espectador de Bogotà.
L’any 1958, després d’una estada a Europa, retornà a Sud-Amèrica, concretament a L’Havana post-revolucionaria, on va ser membre fundador de l’agència cubana de notícies La Prensa Latina. Poc després es va casar amb el seu amor de joventut, Mercedes Bach, amb qui ha tingut dos fills, Rodrigo, reconegut director de cinema i Gonzalo, dissenyador gràfic.
Ja als anys seixanta va iniciar un periple que el va dur a viure a Nova York, Mèxic i Barcelona. Des de 1975 resideix entre Cartagena d’Índies, L’Havana, París i Mèxic, on es troba actualment, degut al seu delicat estat de salut.
Màrquez va publica la seva primera novel·la La hojarasca l’any 1954. El seu estil literari barreja la fantasia i al realitat i es considerat un dels principals exponents de l’anomenat “Realisme Màgic”, un corrent literari que entronca amb la tradició literària llatinoamericana, iniciada amb les cròniques dels conquistadors, plagades també de llegendes i elements sobrenaturals originats pel profund xoc entre el món conegut i la cultura dels espanyols que emigraven i l’exuberant i estranya presència del continent llatinoamericà.
El 1982 va rebre el Premi Nobel de Literatura, segons l’acadèmia seca “per les seves novel·les i històries curtes, en les quals la fantasia i la realitat es combinen en un compost i ric món imaginatiu, reflectint la vida d’un continent i els seus conflictes”.
Altres de les seves novel·les més conegudes són El coronel no tiene quien le escriba (1961), El amor en los tiempos del cólera (1985), Notícia de un secuestro (1996) o Memoria de mis putas tristes (2004). L’any 2002 va publicar la seva autobiografia Vivir para contarla.
Aquest any també es compleixen 45 anys de la primer edició de la seva novel·la més famosa, Cien años de soledad, publicada al 1967. Per commemorar-ho, l’editorial Leer-e en col·laboració amb Random House Mondadori editaran per primer cop la versió electrònica d’aquesta obra.
Cien años de soledad ens narra la història de la família Buendía durant cent anys al poble fictici de Macondo, poble que ja havia aparegut en tres novel·les curtes que havia publicat anteriorment. La novel·la gira entorn de tres eixos temàtics de la solitud, la fluïdesa del temps i de la percepció subjectiva de la realitat.
Si voleu trobar més obres d’aquest magnífic escriptor no dubteu en consultar el nostre catàleg.
