‘Gata sobre teulada de zinc’ de Tennessee Williams al Principal

Aquest divendres 7 de maig visita el Teatre Principal de la nostra ciutat l’obra de Tennessee Williams Gata sobre teulada de zinc, produïda pel Teatre lliure, que es va entrenar a Broadway el 1955 sota la direcció d’Elia Kazan i de la qual el 1958 es va realitzar l’adaptació cinematogràfica dirigida per Richard Brooks i protagonitzada, en els papers principals, pels inoblidables Paul Newman (Brick) i Elizabeth Taylor (Maggie).

Es tracta d’un fresc retrat sobre les relacions humanes, la mentida, la desintegració de la parella i el desmembrament d’una família. Un retrat dels problemes que tenim per afrontar i dir la veritat a les persones que tenim més a prop, “Perquè és tan complicat parlar?”, diu Tennessee Williams en boca d’un dels personatges.

Pel crític d’El País, Jacinto Antón, “és impossible reobrir millor un teatre: amb aplaudiments interminables, unes interpretacions brillants i la gran màgia de quan es produeix aquest miracle que és un espectacle que arriba al públic i el commou […] és la seva “Gata” el que més enganxa al públic. Un muntatge directe, sincer, valent, amb uns actors, especialment Andreu Benito, Joan Carreras i Chantal Aimée, en estat de gràcia. […] Carreras descobreix registres sorprenents i Benito està simplement enorme, magistral. El muntatge de Rigola és d’una evocadora sobrietat i d’un rigor dignes del millor Teatre.”

Tennessee Williams va ser dramaturg, guionista i novel·lista i va estudiar a les Universitats de Missouri, Iowa i a la Washington University de St. Louis. La seva primera obra, La batalla dels angels (1940), obria un cicle dramàtic dominat per una visió esquinçada i lírica de la forma de vida americana: frustracions, alcoholisme, passions eròtiques i desenganys que donen el to pessimista i escèptic de la seva dramatúrgia.
El 1948, amb Un tramvia anomenat desig, obté el premi Pulitzer, un guardó que rebrà també el 1955 per aquesta La gata damunt la teulada.

Com ell mateix explica a les seves memòries, les seves obres es basen fonamentalment en el sexe i en la violència. La seva homosexualitat confessada obertament el va induir a convertir la dona en figura central de la major part del seu teatre. La frustració, la poesia irrealista, la tendresa i la crueltat són els puntals psicoanalítics de les passions que viuen els personatges de les seves obres.
El 1983 Tennessee Williams morí a Nova York, tres anys després que el president Jimmy Carter li atorgués la medalla Presidencial de la Llibertat.

Esperant que gaudiu d’aquesta obra, us deixem amb la roda de premsa de presentació a càrrec del seu director, l’Àlex Rigola: