Dones al món del còmic

En els últims anys, la lluita de les dones per la igualtat de drets i oportunitats ha donat els seus fruits. Ara, les dones són més visibles en tots els àmbits de la societat. El món del còmic no ha estat una excepció i, tot i que que sempre hi ha hagut dones dibuixants, il·lustradores, coloristes, guionistes, etc., ara es dóna una especial atenció a les AUTORES, així, en majúscules.  

Si observem el panorama espanyol ens trobem que algunes editorials han obert línies dedicades a publicar obres d’autores de còmic.  

És el cas de la madrilenya Sins Entido que ha creat el segell sin nosotras on ha publicat les obres d’artistes com l’espanyola Sonia Pulido, la israeliana Rutu Modan, la libanesa Zeina Abirached, la coreana Kim Eun-Sung o les franceses Aude Picault, Catel Muller o Rachel Deville. L’any 2008 va programar una exposició de quatre d’aquestes autores a la seva galeria de Madrid, Espacio Sins Entido.

La franquícia espanyola de l’editorial francesa Glénat, ha iniciat la línia Claro de Luna, que pretén recuperar a les autores clàssiques del còmic femení espanyol com Trini Tinturé. Glénat també està treballant en la recuperació de tota l’obra de Purita Campos, editada en gran part a l’estranger.

La reedició d’Esther y su mundo ha estat un èxit de vendes sense precedents en la història de l’editorial i això els ha permès reeditar altres obres de l’autora com Gina i Jana i, a més, a iniciar una nova sèrie, Las nuevas aventuras de Esther on es recupera aquest personatge. En aquesta història, Esther és ja una dona adulta, s’ha separat de la seva parella i és mare d’una adolescent.  

Però Glénat també publica obres d’autores actuals que ha catalogat en una línia diferenciada de la resta de les seves publicacions denominada Chix i que pretén fer-nos arribar “còmics contemporanis amb temàtica femenina, escrits i dibuixats amb sentit de l’humor, atenció als temes socials i altes dosis de creativitat. Una enorme varietat de perspectives – incloent la masculina – que aporten visions fresques sobre l’univers femení i que ens descobriran alguns nous talents del còmic”. Dels 7 àlbums editats, tan sols un d’ells està realitzat per un home. 

Altres editorials publiquen obres d’autores de còmic però sense classificar-les dintre de cap línia o col·lecció específica.  

És el cas de Dibukks que ha publicat obres de la francesa Nancy Peña i d’altres autores com l’espanyola Olga Carmona o la nord-americana Hope Larson.   Si mirem el catàleg de l’editorial barcelonina La Cúpula, trobem multitud de noms femenins, cada vegada més, com el de les representants i pioneres del còmic underground nord-americà Alison Bechdel, Debbie Dreschler o Phoebe Gloeckner al costat de noms menys coneguts com els de Lilli Carré, Megan Kelso, Cathy Malkasian o Camille Jourdy.  

Ponent Mon edita les obres de les japoneses Kan Takahama i Kiriko Nananan, i Astiberri ha publicat part de l’obra de l’autora nord-americana Jessica Abel.  Norma Editorial tampoc té una línia diferenciada però en el seu catàleg trobem les obres de la reconegudíssima iraniana Marjane Satrapi, de les franceses Claire Bretecher i Marguerite Abouet o els àlbums de la il·lustradora valenciana Victòria Francès.

A les editorials on es publica manga trobem que les autores de còmic japoneses, que n’hi ha i moltes, no es diferencien dels seus col·legues masculins, sinó que les obres es classifiquen dintre de la divisió de gèneres habitual del manga: shonen, shojo, seinen, etc.  

Ara arriba el moment de reflexionar. Per què algunes d’aquestes editorials han decidit crear línies o col·leccions específiques per a dones sent aquest l’únic denominador comú per a agrupar a autores tan diferents? El més lògic és pensar que es tracta d’una estratègia de màrqueting, és a dir, que posant aquesta etiqueta captaran l’atenció d’altres dones que compraran aquests àlbums pel simple fet que les autores són dones.  

Aquesta etiqueta pot ser contraproduent, doncs al mateix temps que pot atreure a un determinat públic femení, pot ser rebutjada per un altre tipus de públic, masculí majoritàriament, per ser “per a dones”.  És cert que moltes de les obres de les autores esmentades fins ara tracten temes autobiogràfics però això no és una particularitat del gènere femení, sinó una tendència del còmic actual denominada slice of life, trossos de vida.

Dins l’àmbit de les biblioteques, en trobem almenys dues que donen una especial atenció a aquests còmics realitzats per dones. Es tracta de la Biblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona i la nostra, la Biblioteca Armand Cardona Torrandell. Ambues tenim un fons especialitzat dintre de les nostres prestatgeries de còmic, les dues hem editat guies de lectura per a poder recuperar aquestes obres amb més facilitat i les dues organitzem activitats per a promoure aquest fons.

Però, per què tot aquest interès? És que potser ara hi ha més dones que fan còmics? Són aquestes obres de qualitat o es publiquen simplement per ser políticament correctes? Hi ha realment un públic específic per a aquestes obres, una demanda? Totes aquestes són preguntes que hem de mirar de respondre, però el que sí és obvi, és que les dones estan (estem) de moda, i esperem que sigui per molts anys més.

Article publicat originalment al número 30 del butlletí Comic Tecla de la Biblioteca Tecla Sala de L’Hospitalet del Llobregat.

Durant aquesta setmana i amb motiu de la celebració del Dia de la Dona Treballadora, podreu trobar al vestíbul de la Biblioteca una exposició del nostre fons de còmics fets per dones i la guia de lectura actualitzada.