Al llindar de la bogeria

Sebastian proposa un innocent joc als seus dos fills. A veure qui baixa primer al carrer des del setè pis en què viuen: el pare a l’ascensor, o els nens per les escales? En arribar al portal s’adona que els petits no acaben de baixar. Han desaparegut. Aquesta és la presentació de la nova pel·lícula de suspens de Patxi Amezcua.

Ricardo Darín és un pare estressat i separat que “corre tota l’estona per arribar tard a no se sap on”, i comparteix el protagonisme amb Belén Rueda, que interpreta el paper de mare com a Delia; l’argument es desenvolupa en una desesperada recerca que posa als protagonistes en situacions límit.

Els actors assenyalen que l’èxit de Séptimo resideix en la seva excel·lent final. “Si en una pel·lícula de suspens el final no et convenç, tot el treball anterior es cau, per bo que sigui. I també és important explicar les coses, però no explícitament”, sinó “anar donant pistes”, diu Rueda. “Hi ha suspens i suspens”, distingeix Darín. Aquí no es tracta de “cares i fantasmes que apareixen”, sinó d’un relat inserit en la realitat i la vida quotidiana, pel que és essencial “que això es compleixi, la versemblança i la credibilitat”.

A Séptimo ens trobarem davant un enigma que apel·la a la deducció per resoldre el misteri d’un recinte tancat. Sobren les pistes falses i les puntes de trama abandonades en una història amb ritme frenètic i un suspens esperonat per mòbils que es queden sina bateria, actuacions que no arrenquen i el dubte variable sobre qui és el culpable. Es produeix una simbiosi del públic justificant les raons del pare desesperat mentre succeeixen algunes incoherències que prefereixen ignorar.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.