De madones a perverses: la imatge de la dona a la literatura catalana contemporània
En motiu del dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, la Biblioteca exposa obres d’autores catalanes que pretenen trencar algunes tipologies que la societat tendeix a imposar a les dones com a model a seguir. D’una banda trobem el de madona (lligada a l’ordre i la virtut) i de l’altra el de la perversa (a la qual s’ha de castigar). Aquestes autores capgiren totalment el model tradicional. Reivindiquen un altre model de dona, el gaudi de la independència i evidencien les injustícies que pateixen les madones.
Dues d’aquestes autores són Montserrat Roig i Isabel Clara-Simó.
Montserrat Roig, escriptora i periodista compromesa amb la cultura catalana i amb consciència social, vol donar veu a tantes dones que han format part de la història però no han pogut opinar. En la seva primera obra, un recull de relats que guanya el premi Víctor Català de 1970, Molta roba i poc sabó i… tant neta que la volen, Roig fa una crònica de les dones que vivien a l’Eixample de Barcelona i retrata tota una generació del franquisme barceloní.
“Tinc vint-i-quatre anys. Ara em fan la gara-gara. Els uns, perquè acabo de guanyar un premi. Sic transit gloria mundi; encara no he publicat cap llibre. Sóc de l’eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. […] Aquest llibre que teniu entre mans, el vaig escriure ara fa vuit anys a Tiana, on em vaig tancar a prop d’on viu la Lola Anglada, sota el cel límpid del Mediterrani. Hi vaig afegir unes quantes narracions escampades d’ací i d’allà i vaig decidir de presentar-lo al premi de narracions Víctor Català. […] Tinc per a aquest primer llibre una especial tendresa. Ple d’alts i baixos, desigual, amb transcendentalismes barats, sense domini de l’idioma —domini que encara no tinc—, representa per mi el primer aplec escrit amb consciència d’escriptora.”
Fragment del pròleg de Molta roba i poc sabó i… tant neta que la volen / Montserrat Roig. Barcelona: Edicions 62, 1992.
Isabel Clara Simó, escriptora i periodista, representa la generació dels 80 i també és una dona de compromís amb la cultura i la societat dels Països Catalans. Amb Júlia (1983) aconsegueix el seu reconeixement com a escriptora. En aquest relat retrata una gran història d’amor i odi a l’Alcoi de 1873, en la qual conviuen i es barallen anarquistes, federals, monàrquics, capellans, senyors i obrers. Els fets en que es basa la novel•la són reals -la revolució del Petroli a Alcoi-.
“Júlia cenyí les vetes del brial a la cintura, ben serrades, fins que li mancà la respiració, deixà caure la faldilla, i l’arromangà una miqueta, des de la cintura perquè curtegés i isqueren les puntes del brial, per sota. Agafà el mirallet, i el diposità amb cura a sobre el marbre de la cómoda…”
Fragment del primer capítol “Una xica tan neta…” de Júlia / Isabel Clarà Simó. Barcelona: La Magrana, 2001.
Trobareu aquests llibres i molt més a la taula que hi ha al vestíbul de la Biblioteca.
Altres enllaços d’interès:
