Una comèdia espanyola

Neix a París l’any 1959, filla d’una violinista hongaresa i d’un enginyer jueu d’origen rusoiraní. Va estudiar sociologia i teatre a la Universitat París X i a l’escola de Jacques Lecoq. Comença com a actriu en peces de Molière, Marivaux o Sacha Guitry. El 1987, el seu primer text, Conversations après un enterrement, estrenat a La Villette de París, va obtenir el Premi Molière a la millor peça teatral. El 1994 estrena Art, la seva obra més coneguda, a Berlín i París, que rep tres Premis Molière, entre molts d’altres. El 1997 escriu el seu primer llibre de relats, Hammerklavier, i el 1999 la seva primera novel·la: Uneix désolation, seguida d’Adam Haberberg, el 2003. El 2005 es publiquen els relats Nulle part i Dans la luge d’Arthur Schopenhauer.

Va néixer a Barcelona el 24 de març de 1957. Actriu de teatre, cinema i televisió, i directora de cinema catalana. És membre de l’Acadèmia de Cinema Europeu i de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya. Estudia dansa clàssica i contemporània, que combina amb estudis de Psicologia. Titulada en Ballet Clàssic per la Royal Ballet de Londres (1974), als 16 anys debuta com a ballarina per fundar poc després el Ballet Contemporani de Barcelona. Als 20 anys comencen els seus triomfs amb la interpretació teatral. Va debutar en el cinema el 1977 amb L’Orgia. Al 1983 protagonitza La plaça del Diamant, la mítica sèrie de televisió dirigida per Francesc Bellmunt que va portar a les pantalles la novel·la de Mercè Rodoreda.

Ramon Madaula (Sabadell, 12 de novembre del 1962), estudià a l’Institut del Teatre de Barcelona i s’hi titulà en interpretació el 1984. Ha representat obres de teatre amb directors com JL. Bozzo, A. García Valdés, JM. Flotats, L. Pasqual i M. Gas. En el camp de la televisió, a més d’un dels papers protagonistes a Ventdelpla, també ha protagonitzat la sèrie Crims i ha tingut papers rellevants en les sèries de TV3 Estació d’enllaç i Digui, digui. En el camp del cinema, ha aparegut en pel·lícules dels directors Jordi Cadena, Ventura Pons, Francesc Bellmunt, Vicente Aranda, Carles Mira, entre d’altres..

Actor, director i docent. Es va formar professionalment al Teatre Lliure de Barcelona, fent d’ajudant de direcció de Fabià Puigserver i de Lluís Pasqual. Va fundar el Talleret de Salt, el 1977, amb la qual ha treballat en més de 30 espectacles com a actor i com a director, entre els quals destaca com a actor en muntatges com Prendre partit, Càndid, o Informe per a una acadèmia, i com a director: Tot esperant l’esquerrà Jaques i el seu amo El príncep de Dinamarca. Actualment és membre de la productora La Mirada, fundada el 2004 amb l’actor i director Pep Tosar.

Entre les seves intervencions en teatre destaquen els següents títols: Tempus, L’especulador, Lulú, A Little Night Music, Víctor o els nens al poder, Fedra, L’aparador, El pati, L’hora en què no sabíem res els uns dels altres, Oncle Vania, Fuenteovejuna, Aigües encantades, Arcadia, Trànsits, Dia de partit, La dama de Reus. En cinema ha intervingut com a actriu a les pel·lícules següents: Penjats, Dusseldorf, Està en l’aire, Les llàgrimes del cigne, The Cemetery i Cobardes. En televisió ha interpretat un paper protagonista a la sèrie El cor de la ciutat. Amb anterioritat havia participat a La vida és vella i Homenots, entre altres títols.

Neix a Madrid el 1969. Des de l’inici de la seva carrera ha demostrat una gran versatilitat, treballant indistintament al món del cinema, la televisió i el teatre. Després de deu anys de professió ha aconseguit premis com el Cartellera Llevant i el Premi Tirant com a Millor Actriu protagonista de la pel·lícula L’Illa de l’Holandès, el Premi de la crítica pel seu treball a l’obra teatral Algo Auténtico; el Premi a la Millor Interpretació Femenina (Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana) per Mandíbula Afilada; i el Premi A.I.T a la millor actriu pel seu treball a l’obra La Lección.

Aurora Julià (Barcelona, 18 de novembre de 1942), coneguda pel seu nom artístic Mònica Randall, després de cursar estudis d’Art Dramàtic a Barcelona, va debutar al teatre amb comèdies com Sopar de matrimonis i Piset de solter. Poc després va debutar en el cinema amb La Revoltosa, i a partir de 1968 la seva carrera se centra en comèdias, interpretant un tipus de dona sofisticada. A la dècada dels 70 li ofereixen papers de més complexitat en pel·lícules considerades uns clàssics del cinema espanyol com Mi querida señorita, Cría cuervos, Retrato de familia, o La escopeta nacional. A partir del 1964 va treballar a la televisió, desenvolupant les facetes d’actriu i presentadora.