80 de Polanski

Polèmic, sarcàstic, egocèntric i genial, el francès d’origen jueu i polonès compleix vuitanta anys en plenes facultats, amb una darrera pel·lícula esperant el seu moment per mostrar a les sales de cinema com és La pell de Venus. De pares jueus polonesos, assassinats pels nazis en els camps de concentració d’Auschwitz i Mauthausen, va sobreviure els anys de la guerra fent-se passar per catòlic en famílies de acollida i després, pidolant, tal com va explicar el mateix director en el seu autobiografia Roman per Polanski.

Als vint-i-un anys va debutar amb el curtmetratge Rower, era l’any 1955, encara que no és fins a 1962 quan roda el seu primer llargmetratge amb el títol de El ganivet a l’aigua, l’únic filmat a Polònia, però que va ser candidata a l’Oscar com a millor pel·lícula de llengua no anglesa. De caràcter imprevisible i inquiet, el treballador incansable que ha estat i continua sent Polanski es va traslladar als Estats Units el 1967, on va viure el seu primer reconeixement professional per El ball dels vampirs.

Va ser aleshores quan va conèixer a la seva segona esposa, la tràgicament famosa, i bellíssima, Sharon Tate, amb la qual es va casar el 1968 i que va ser brutalment assassinada per un psicopata quan estava embarassada de vuit mesos, aquesta circumstància va marcar la vida del director que va estar fora del cinema durant cinc llargs anys quan estava en plena plenitud artística. Abans de la tragèdia, a l’any 1968, el director polonès va filmar una de les seves pel·lícules més emblemàtiques i polèmiques, La llavor del diable, interpretada per una joveníssima Mia Farrow, nominada a l’Oscar i de gran repercussió internacional que era la confirmació de que Roman Polansky vivia seus millors anys professionals.

En el seu retorn a la direcció a principis dels anys setanta, ens deixa treballs cinematogràfics com What? o com Chinatown. interpretada per Jack Nickholson i Faye Dunaway, que va aconseguir onze nominacions als Òscars. Però no van trigar a acostar-se més tempestes en la seva vida i a l’any 1977, Polanski va viure un altre convuls episodi en la seva biografia; una nena de tretze anys, Samantha Geimer, va acusar-lo d’haver-la forçat a mantenir relacions sexuals amb ell, abús que ell va reconèixer just abans de fugir a Europa per evitar la presó. Des de 1978 es va instal·lar a França, des d’on no podia ser extradit al tenir nacionalitat francesa, i no ha tornat a trepitjar sòl nord-americà mai més.