Beethoven: la sordesa d’un geni
Ludwig van Beethoven, un dels compositors més importants de la història de la música, que va desplegar el seu art i meravellar Europa al segle XVIII i XIX, va patir el pitjor que li pot passar a un músic: quedar-se sord.
Però la famosa sordesa de Beethoven no va impedir que el genial compositor i pianista seguís tocant. És més, segons un grup d’investigadors holandesos, a mesura que avançava la pèrdua d’audició evolucionaven les seves partitures. Com va canviar l’estil del geni germànic?
El curiós estudi, publicat al British Medical Journal, ha analitzat els tres períodes en la carrera professional del músic i ha trobat una curiosa relació amb l’evolució de la seva sordesa. Així ho explica l’estudi de British Medical Journal en aquest video.
En la seva primera etapa Beethoven utilitzava tots els tons. Poc després de presentar la seva Primera Simfonia, quan començava a despuntar la seva carrera com a compositor, Ludwig van Beethoven va començar a notar els primers símptomes de la seva sordesa amb la pèrdua de la capacitat per escoltar els sons aguts.
A mesura que progressava la malaltia el músic va començar a usar notes de freqüència mitjana i baixa perquè eren les que millor podia manejar.La Cinquena Simfonia de Beethoven, una de les obres més conegudes de l’autor, va ser composta durant aquest període mitjà marcat pel començament de la sordesa. D’aquesta època és també Fidelio, la seva única òpera.
Durant el període tardà la sordesa ja era total, i les composicions del músic tornen a ser més semblants a les de la primera etapa, quan encara podia escoltar perfectament. D’aquesta època és la Novena Simfonia, l’única composició musical declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Un detall interessant que ressalten els científics és que no és imprescindible escoltar totes les freqüències per poder utilitzar-les en una composició. Beethoven podia compondre sobre el paper i imaginar les notes, escoltar-les en el seu cap.
De fet quan ja sentia malament s’assegurava de no tenir un piano a la sala on estava component per no tenir la temptació de tocar el que estava escrivint fins que estigués acabat, no volia desesperar-se intentant escoltar-lo.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
