Joaquim Mir, ara virtual
La Fundació Francisco Godia ha presentat el lloc en línia JOAQUIM MIR, una plataforma d’investigació dedicada a l’estudi i la difusió de l’obra del pintor Joaquim Mir i Trinxet (1873-1940).
Joaquim Mir va ser un artista proper i longeu del que moltes persones conserven records o anècdotes. Al llarg d’aquests anys, l’equip d’investigació ha construït una detallada biografia de l’artista. El projecte JOAQUIM MIR aspira a recollir notícies sobre l’artista que ajudin a completar aquesta biografia, i el catàleg de la seva obra, al voltant de 3.000 entre gravats i pintures dels quals es coneix pràcticament la meitat, evitant les obres que no són autèntiques.
En vida del pintor, ja preocupava la quantitat de falsificacions de les seves pintures que circulaven per tot arreu. En una de les escasses entrevistes que va concedir al llarg de la seva llarga vida, Joaquim Mir va assegurar que moltes de les obres que se li atribuïen no les havia pintat ell.
Inicialment, el catàleg es presenta amb unes 300 obres, en la seva major part obres conegudes pertanyents a col·leccions públiques i importants col·leccions privades. A partir d’aquí, setmanalment s’incorporaran grups de 50 obres fins a completar el catàleg de l’obra estudiada de Joaquim Mir.
El projecte, que compta amb el beneplàcit de Josep Mir, fill de l’artista, per a qui la custòdia i difusió del llegat del seu pare és un objectiu vital prioritari, està liderat per Francesc Miralles, Olga Sauquet i Nadia Hernández, la nova directora de la fundació, centre que posseeix tres de les seves obres: Els gira-sols, L’automòbil i un fragment de la casa Trinxet, construïda per Puig i Cadafalch per ordre de l’oncle i mecenes del pintor i que va acabar destruïda l’any 1965, l’única de les tres que està exposada avui dia.
Considerat un dels millors paisatgistes de l’art català i espanyol, Mir, autor d’una obra sorprenentment moderna, més enllà dels moviments artístics amb els quals se l’ha relacionat com l’impressionisme o el simbolisme, és un dels pintors més cotitzats a la actualitat, al costat de Sorolla o Anglada-Camarasa, un altre pintor també molt plagiat.
Malgrat els seus alts i baixos, Mir, després d’integrar-se en 1893 a la Colla del Safrà, juntament amb Isidre Nonell, Ramon Pichot, Juli Vallmitjana i Ricard Canals, va acabar convertit en un dels més important i reconeguts artistes de la seva època.
La seva evolució artística va estar lligada a la seva trajectòria vital i als llocs on va viure. Des de Barcelona, a Mallorca, passant pel Camp de Tarragona, el Vallès i Vilanova i la Geltrú. Entre el realisme i l’abstracció, la seva obra està marcada per dues constants: l’establiment d’una nova visió de la natura i la recerca de la bellesa.
“Només vull que les meves obres alegrin de cor i inundin de llum els ulls i l’ànima”, va escriure el 1928.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
