Vincent Van Gogh al seu taller
Van Gogh és conegut per ser un dels artistes holandesos més importants, i la influència exercida per les seves obres postimpressionistes va més enllà de l’art del segle XX. I no obstant això, costa creure que tota la seva obra es va crear en menys de 10 anys. 
Un llegat de no gens menys que 864 pintures i 1200 dibuixos i gravats realitzats fins a la seva mort, el 1890.
L’any 2013 no només marca el 160 aniversari del naixement de l’autor de Els Girasols, sinó també els 40 anys d’existència del Museu Van Gogh d’Àmsterdam i, coincidint amb aquesta efemèride, el museu reobre les seves portes després de set mesos de remodelació amb una exposició molt especial anomenada Van Gogh at work, que posa al descobert els secrets de la pintura de l’artista holandès.
És el resultat d’un intens viatge a l’univers íntim del pintor. Han estat vuit anys d’investigacions plasmades en la mostra Van Gogh al seu taller, que il·lustra l’evolució d’un artista envoltat d’equívocs. Ni es va aïllar dels seus col·legues, ni tenia un do innat per a la pintura. Especialista en els contrastos de colors, li agradava experimentar, però li va costar aprendre a dibuixar i a dominar la perspectiva. Va ser un home incansable i tossut, capaç de copiar tres vegades les 197 il·lustracions del manual de dibuix de Charles Bargue, un clàssic de 1866, per aprendre l’ofici.
La mostra, amb unes 200 obres, permet al públic endinsar-se al lloc de treball de l’artista, en la seva pròpia ment, per descobrir com aprendre el seu ofici, quines tècniques de color utilitzava i com concebia els seus característics i singulars quadres.
El visitant esbrinarà aspectes de la vida de l’artista, com la seva delicada situació econòmica, on, la manca de diners el va obligar a utilitzar en certes ocasions pintures de pitjor qualitat o reciclar draps de cuina com llenços, arribant en ocasions a pintar fins a quatre vegades sobre el mateix suport i, fins i tot, a pintar els llenços per ambdues cares
L’exposició està equipada amb tot tipus d’estris per apropar-se al món de Van Gogh. Hi ha un microscopi per arribar a les entranyes de la tela, motlles transparents superposats per veure els motius definitius i retalls de tela en els seus diversos estats de preparació. Un dels objectes més entranyables és la seva caixa de cabdells de llana de colors, que el pintor feia servir per barrejar tons.
Per analitzar els llenços de l’artista i el tipus de pigmentació dels seus colors, els investigadors han fet servir tecnologies com raigs X i tècniques de laboratori del taller científic de la petroliera Shell que han permès estudiar la composició de les pintures usades per Van Gogh.
Entre tots dos penja La Berceuse, també anomenat Retrat de la senyora Roulin. No és una decisió arbitrària. En una de les cartes dirigides al seu germà Theo li explica que algun dia li agradaria veure’ls junts. Com si les flors protegissin a la dona.
L’habitació de Van Gogh a Arles, cedit per l’Art Institute de Chicago, és l’altra peça clau. La va pintar tres vegades fins a trobar el color i la perspectiva, una altra de les seves bèsties negres. Especial és també el Retrat de Père Tanguy, un préstec del Musée Rodin de París que va ser exhibit per última vegada a Països Baixos en 1930 i que en comptades ocasions ha estat prestat.
A més es mostren obres de contemporanis de l’artista, obres de Monet, Gauguin, Seurat i Emile Bernard que també van ser vistes pel propi Van Gogh.
No obstant això, el que més crida l’atenció són, com era d’esperar, els quaderns d’esbossos i dibuixos de Van Gogh, el principal reclam de l’exposició. A Amsterdam hi ha quatre d’ells complets i els cuiden amb cura. Poc exposats donada la seva fragilitat, permeten comprovar el minuciós estudi dels models i com analitzava cada quadre. Com passa de dibuixar malament a trobar el seu propi estil, ja fos amb pinzellada forta o molt diluïda, per acabar gairebé a l’abstracció.
De les cinc publicacions científiques derivades de la mostra, un facsímil està dedicat per primera vegada als quaderns de Van Gogh.
El museu té previst tancar de nou set mesos el 2014 per posar en pràctica un altre projecte de transformació amb el qual vol dotar-se d’una nova entrada dissenyada per l’arquitecte japonès Kisho Kurokawa, i amb la qual pretén millorar els accessos a les dues ales d’exposicions.
Per si no us és possible visitar aquesta fantàstica exposició, en aquest enllaç podeu veure una selecció de les pintures de Van Gogh.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
