Calle Berlin, 109. Susana Vallejo

Susana Vallejo , nascuda l’any 1968 a Madrid, és escriptora, llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques, i experta en Comunicació.

Treballa en aquesta àrea en una multinacional de Barcelona on viu des de 1994.

El 2011 va guanyar el Premi Edebé de Literatura Juvenil amb El espíritu del último verano. A més, va ser finalista del Premi Internacional de Ciència Ficció i Literatura Fantàstica d’Ediciones Minotauro el 2008 amb Switch in the red i del Premi Jaén amb la saga fantàstica «Portaceli» en 2007.

Gerard Tauste un mosso d’esquadra ferit a la cama, de baixa indefinida fins que li assignin una plaça especial, descobreix un missatge a la bústia de veu deixat pel seu amic Pep, dos dies abans de morir: “Vull parlar d’una cosa que he descobert al carrer Berlín, al 109 “.

Pep es referia a un edifici modernista situat en ple Eixample barceloní, al costat d’on ell vivia. Convençut que entre els seus veïns es troba la clau per descobrir què li va passar al seu amic i company, Gerard s’embarca en una una meticulosa investigació al voltant dels que hi habiten l’esmentat edifici, tot i que, en principi, no sembla tenir res fora del normal. I, ves per on, descobrirà que la comunitat de veïns del carrer Berlín, 109 és una comunitat d’allò més peculiar:

L’Entresòl 1r està habitat per Gustavo Adolfo, un sud-americà que acaba de mudar-se a l’edifici i que sembla tenir fosques relacions amb les màfies colombianes.

A l’Entresol 2a viu Gabi, una preciosa i escultural jove que treballa com a prostituta de luxe… encara que ningú ho sap.

En el 1r 1a viu Encarna, una dona separada amb els seus dos fills, l’Àlex, que ha començat a guanyar-se alguns calerons passant porros a l’institut i Sandra, una bonica universitària que desitjaria poder viure amb més luxes dels que viu. Encarna és una pobra dona, d’aparença deixada, que va patir maltractament en el seu matrimoni i que li costa arribar a final de mes, amb el poc que guanya netejant cases…

Al 1r 2a hi viuen la senyora Lluïsa i el seu marit Zósimo, malalt d’Alzheimer, fet que omple de tristesa i amargor a la pobra Lluïsa, que pateix fora mida al veure en el que s’ha convertit el seu marit…

En el 2n 1a viu Emilio, un home jove, separat, amb un aspecte malaltís, causa de l’estrès que pateix pel seu treball, i en especial, per la difícil relació que té amb el seu cap, un explotador que demana l’impossible, aprofitant-se de la por de la gent en temps de crisi… Emilio no és feliç amb la seva vida, de fet, no sap si realment val la pena seguir vivint…

I en el 2n 2a ja no hi viu ningú, però això ningú ho sap … Ningú ha trobat a faltar a Maria Eugenia, la del 2n, una anciana malhumorada que porta morta a la seva butaca des de novembre la pobra, sense que ningú s’adoni que fa massa temps que no la veuen, ni la senten…

Però el pitjor de tot, és que el seu esperit, que no té ni idea de a qui pot poder encarregar unes misses, ha decidit quedar vagant per l’edifici com un fantasma de pel·lícula de terror… I allà està ella, millor dit, el seu fantasma, contemplant les anades i vingudes de tots i cadascun dels seus veïns, perquè què ha de fer, si no té res millor al que dedicar el seu etern temps lliure…

Però Gerard mai hagués imaginat que la recerca de l’assassí de Pep pogués estar envoltada de tants misteris; tants com veïns hi ha a l’edifici, ja que cada un amaga un secret que canviarà la vida dels altres per sempre.

Conforme avança la narració ens anem adonant que l’assassinat inicial és gairebé una excusa, un punt de partida per a introduir-nos de forma original i amb un to distès en les vides d’uns personatges que s’enfronten a lluites heroiques quotidianes barrejades amb altres menys quotidianes i menys heroiques.

L’edifici s’anirà omplint de cadàvers, mentre les vides dels seus habitants s’entrellacen provocant constants girs argumentals.

Carrer Berlín, 109 és més que una novel·la policíaca, és un retrat social en què descobrim a uns personatges sumits en la solitud, la indiferència, la malaltia, la violència, les frustracions, el vici, la rutina i la desesperació. Una sèrie d’ànimes necessitades de redempció. Només queda descobrir si aconseguiran trobar-la.

Susana Vallejo creu que tots hauríem d’estar intrigats per saber qui són els nostres veïns, “perquè poden dedicar-se a qualsevol ocupació, ser bones o males persones i, fins i tot, es poden morir al teu costat sense que el seu cadàver es descobreixi en mesos”, adverteix.

Segur que després de llegir Calle Berlín, 109 veurem de manera diferent als nostres veïns quan ens els trobem a l’ascensor a l’ascensor…

Biblioteca Joan Oliva i Milà.