El reino, Rodrigo Sorogoyen

El reino, Rodrigo Sorogoyen

Caràtula_El_reinoFins a l’estrena de El reino, el cinema espanyol havia passat pràcticament de puntetes sobre un tema tan actual com la corrupció política. Llevat d’alguna excepció, per exemple, B (2015) – sobre els ja famosos papers de Bárcenas – , cap director s’havia posat al capdavant d’una gran producció que tractés el tema que ha omplert i omple hores i hores de televisió.

Rodrigo Sorogoyen de la mà de la seva col·laboradora habitual, Isabel Peña, signa el guió de El reino, la seva tercera pel·lícula com a director després de Que Dios nos perdone i Stockholm. Sorogoyen reconeix que el film va néixer de la seva pròpia indignació davant dels nombrosos casos de corrupció de la darrera dècada, que han submergit el país en una crisi de desconfiança política sense precedents.

Des que va treballar amb Antonio de la Torre a Que Dios nos perdone, Sorogoyen va tenir clar que hi tornaria a col·laborar i per a ell va ser el paper protagonista. Manuel López Vidal és un polític autonòmic amb aspiracions nacionals que veu com tot el seu mon s’ensorra quan l’acusen de corrupte. A partir d’aquí, comença per al polític una cursa contra rellotge per salvar-se ell. Una cursa que correrà en solitari perquè els que, fins ara, eren els seus companys inseparables de partit el deixaran de costat, intentant evitar veure-s’hi esquitxats.

La història no hi posa noms propis, ni tant sols llocs concrets, però no cal. Qualsevol dels espectadors hi reconeixerà fets llegits en premsa o vistos en televisió. De fet, el polític a qui dona vida de la Torre no és ni de dretes ni d’esquerres. No s’hi fa esment a la seva ideologia, perquè com diu el director, no en té d’ideologia. Ell i els seus companys de partit són l’exemple d’aquells que entren en política per fer-s’hi ric i sense cap vocació de servei públic. Són el resultat de la corrupció del sistema i de l’individu.

Fotograma_de_la_pel·lícula

Al voltant d’Antonio de la Torre, un repartiment de luxe: Josep Maria Pou, Nacho Fresneda, Ana Wagener, Mònica López, Bárbara Lennie i Luis Zahera. Aquest darrer, en una de les escenes més impactant del film, des d’un balcó.

El reino va ser, amb el permís de Campeones de Javier Fesser, la gran guanyadora de la darrera edició dels premis Goya. Hi va ser guardonada amb set premis, entre els quals, Millor director, Guió original, Actor protagonista (Antonio de la Torre) i Actor de repartiment (Luis Zahera).

Tràiler de la pel·lícula:

Aquesta setmana és novetat a la Joan Oliva i Milà El reino. Ja la podeu reservar.

DVDPel·lícules de Rodrigo Sorogoyen a les biblioteques de VNG.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Funny Girl