Les torres del cel, de Coia Valls
L’escriptora Coia Valls, nascuda a Reus el 1960, és professora d’Educació Infantil i Educació Especial, logopeda i terapeuta. Treballa com editora en cap al diari digital Tarragona Literària i com a directora adjunta a l’Escola de Lletres de Tarragona.
També és actriu de teatre, i ha participat en multitud de muntatges i dramatitzacions poètiques. És la coautora de l’obra In-sensible que ha estat representada per tot Espanya.
Ha publicat diversos relats i un parell de llibres per a públic jove: Marea de lletres que maregen i L’ombra dels oblidats. No obstant això, el centre de la seva producció és la novel·la històrica. Ha publicat dos títols aclamats per públic i crítica: A la tardor del 2010 va veure la llum la seva primera novel·la, La princesa de Jade . Amb ella va guanyar el premi Néstor Luján de novel·la històrica. El 2012 va publicar El mercader, novel·la guanyadora del Premi dels Lectors de L’Illa dels Llibres, el Premi a la Millor Novel·la en Català de Leer en Cas d’Incendi i el Premi a la Millor Novel·la Històrica 2012 de la web Novel·les Històriques. Els tres per votació popular.
Ara presenta la seva darrera obra, Les torres del cel, que promet ser tan o més exitosa que les seves dues predecessores.
Les torres del cel recrea un episodi perdut de la nostra Història, la fundació del Monestir de Montserrat a començaments del segle XI, els primers temps del seu famós Scriptorium, amb el cant de les profunditats de la terra que donarà lloc a l’Escolania conformant el fresc d’una terra fronterera que es s’expandia cap al sud a la recerca de la seva plena identitat com a poble.
A principis del segle XI, l’abat Oliba pren una decisió que altera l’ordre establert: un petit grup de monjos s’instal·la en una de les ermites de la muntanya de Montserrat amb la missió d’establir les bases del monestir. Aquells primers monjos que van vindre de Ripoll i que, l’abat Oliba, volia que conquerissin la muntanya i que tornés a passar el poder a Ripoll.
Aquests monjos van arribar a un lloc estrany i inhòspit, un lloc que té una morfologia molt especial. Entre ells es troba Dalmau Savarés, ex soldat del comte Berenguer Ramon I, que es debat entre dos futurs excloents: l’espiritualitat transformadora de l’eremita Basili contra el poder mundà de l’Església.
Coia Valls recrea amb la seva magistral minuciositat un episodi fonamental de la nostra història. Tot un homenatge a la muntanya de Montserrat i al mar que va ocupar aquest territori màgic en el despertar dels temps.
El títol de Les torres del cel té un gran significat. Són les muntanyes de Montserrat, les grans protagonistes de l’obra. Però no només la part que s’eleva, sinó també la més subterrània, la part més tel·lúrica. Mai una torre hagués pogut rivalitzar amb la bellesa i la magnificència de les muntanyes.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
