Benjamin Britten
Aquest compositor britànic se li va atorgar aviat la virtut d’un prodigiós talent. Va prendre classes particulars de composició amb Frank Bridge abans de matricular-se en el Col·legi Reial de Música, a l’any 1930. La seva mare li va sacsejar el somni d’estudiar amb Alban Berg, doncs en la seva opinió el geni austríac no era bona influència. Un jove Benjamin va poder començar la seva carrera com a músic per encàrrec, per exemple, escrivint partitures per pel·lícules, adaptant les seves habilitats a qualsevol tasca que tingués a mà.
Si bé va compondre en molts gèneres, Britten va ser, potser, primer i sobretot, un compositor d’òpera. Va treballar amb excelsos llibretistes, va abordar temes socials que mai han passat de moda: la crueltat cap als nens, l’homosexualitat reprimida i l’eterna lluita de l’individu contra la societat. Això per si sol va fer que la seva música creués fronteres amb més facilitat. Però en la història d’èxit internacional de Britten va haver un element extramusical: aquest do de construir bases de poder. En part arrencava de la seva personalitat: era perfeccionista i una mena de maniàtic del control, a qui li costava confiar en altres i preferia donar concerts en condicions que pogués determinar.
Durant els anys de lluentor d’aquest compositor no es pot negar la força de la seva música en el seu millor moment, especialment en les seves òperes. S’ha convertit en el compositor d’òpera més representat entre els nascuts al segle XX, i la qualitat d’obres com Peter Grimes, Billy Budd i The Turn of the Screw només s’ha fet més evident amb el pas del temps.
Però va ser l’òpera The Rap of Lucrecia la que va destacar per el seu contingut; l’òpera escrita el 1946 per Britten i el llibretista Ronald Duncan, va ser originalment inspirada en un poema de Shakespeare; i en ell s’explica la història clàssica de la violació de Lucrecia, una dona de la noblesa romana, per Tarquino, un príncep, que condueix al seu suïcidi i un aixecament popular contra el rei. Els registres de l’oficina del Lord Chamberlain, que tenia poders de censura sobre produccions teatrals fins a l’any 1968, posen de manifest com el treball va provocar un escàndol amb el seu llenguatge sexualment suggestiu, però aquest fet no va evitar la consolidació de la reputació de Britten com un dels més grans compositors del segle XX.
Benjamin Britten va morir a l’any 1976 amb 63 anys. El seu centenari se celebra durant tot l’any 2013 amb una sèrie de pel·lícules, llibres, notes musicals i representacions de les seves obres més conegudes arreu del món.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
