Òscar 2019. Millor Pel·lícula (Primera Part)
I de la mateixa manera com finalitza la cerimònia de lliurament dels Òscar, el repàs per les 8 cintes candidates tancarà el nostre particular repàs cinematogràfic. Entre avui i demà, podreu saber una miqueta més sobre els films aspirants.
Les primeres quatre candidates són:
Black Panther s’ha fet amb un lloc entre les 8 pel·lícules candidates, fent alhora història, ja que és la primera pel·lícula de superheroïs que ho aconsegueix. Aquest gènere s’havia de conformar fins ara amb premis de caire tècnic. Tot i això, la candidatura a Millor Pel·lícula per a Black Panther no ha estat exempta de polèmica, ja que per a molts la cinta no se la mereix i ha estat provocada, per una banda, per la feroç campanya que Disney ha portat a terme i, per una altra, pel fet que des de fa uns anys el nombre de candidatures és superior a les 5 habituals. Sense anar més lluny, tot just ara fa 10 anys, El caballero oscuro de Christopher Nolan no va aconseguir lluitar per l’Òscar a Millor Pel·lícula, tot i que per a molts n’era mereixedora. En aquell moment, però, eren només 5 les candidates a Millor Pel·lícula.
T’Challa (àlter ego de Black Panther) és el primer superheroi negre de la Marvel. Va ser creat als anys 60 per Stan Lee i Jack Kirby. Arran de l’assassinat del seu pare, rei a la nació fictícia de Wakanda, T’Challa anirà a la recerca de qui ell en creu l’assassí.
L’actor Chadwick Boseman torna a interpretar el personatge de Black Panther, després haver-ho fet anteriorment a Capitan America: Civil War. Ara, es trobarà envoltat de personatges femenins detreminants per a la història.
El film opta a 7 Òscar: Millor Pel·lícula, Millor Banda Sonora, Millor Cançó i Millor Disseny de Vestuari, entre d’altres.
Green Book també ha aconseguit situar-se en la carrera cap a l’Òscar a la Millor Pel·lícula. Passi el que passi el proper 24 de febrer, la cinta de Peter Farrelly ja ha aconseguit guanyar el Globus d’Or a la Millor Comèdia o Musical.
Als seguidors de les comèdies esbojarrades no els haurà passat per alt el nom del seu director. Peter Farrelly, de la mà del seu germà Bob, és l’artífex d’alguns dels títols més esbojarrats de la dècada dels noranta del segle passat. Seus són films com ara Dos tontos muy tontos, Algo pasa con Mary o Yo, yo mismo e Irene. Ara, però, en Peter Farrelly en solitari ha fet un gir de 180 graus i s’ha posat al capdavant d’aquesta comèdia dramàtica basada en una història real que ens situa a principis dels anys 60. Llavors, quan la segregació racial era el pa nostre de cada dia, especialment als estats del sud dels Estats Units, una parella d’allò més oposada seran companys de viatge. I és que el músic negre Don Shirley ha de fer una gira de concerts pel sud del país i contracta, com a guardaespatlles i xofer, un malcarat italoamericà del Bronx. La parella, per tal d’esquivar possibles problemes, haurà de seguir les indicacions del “llibre verd” en què apareixen els allotjaments per a negres als Estats del Sud.
Sí, potser una història una mica repetida, aquesta dels pols oposats que acaben aprenent molt més del que creien del seu company de viatge, però la pel·lícula compta amb la química indiscutible de la parella protagonista. Viggo Mortensen, en el paper de xofer i guardaespatlles Anthony Vallelonga, i Mahershala Ali, en el paper del pianista de jazz Don Shirley.
No ho tindrà fàcil la cinta per aconseguir l’estatueta, ja que no sol passar que guanyi el guardó a Millor Pel·lícula un títol pel qual no hi està nominat el director. No obstant això, Green Book opta a 5 premis de l’Acadèmia: Millor Pel·lícula, Millor Muntatge, Millor Actor Principal (Mortensen), Millor Actor Secundari (Ali) i Millor Guió Original.
Roma, del mexicà Alfonso Cuarón, és a priori una de les favorites per aconseguir l’Òscar a Millor Pel·lícula. Superada la polèmica derivada de la seva estrena a la plataforma digital Netflix, el film més personal del director mexicà podria fer història per dos motius: Per una banda, podria aconseguir l’Òscar tant en la categoria de Millor Pel·lícula com el categoria de Millor Pel·lícula de parla no anglesa. Tot i que no és la primera vegada que es dona aquesta circumstància, mai cap cinta ha fet doblete. I, per una altra banda, per primera vegada podria guanyar l’estatueta com a Millor Pel·lícula un film no rodat en anglès, ja que la pel·lícula s’ha rodat en castellà i mixtec.
Roma ha arreplegat des de la seva estrena multitud de premis. Des del Lleó d’Or en el passat Festival de Venècia fins als Globus d’Or a Millor Pel·lícula de parla no anglesa i Millor Direcció. Haurem d’esperar al proper 24 de febrer per saber si aquest retorn als records d’infantesa de Cuarón a través dels ulls de la seva mainadera indígena (interpretada per Yalitza Aparicio) és capaç de fer història aconseguint l’Òscar a Millor Pel·lícula.
El film opta a 10 Òscar: Millor So, Millor Edició de So, Millor Actriu Protagonista (Yalitza Aparicio), Millor Actriu Secundària (Marina de Tavira), Disseny de Producció, Millor Pel·lícula, Millor Pel·lícula de parla no anglesa, Direcció, Fotografia i Millor Guió Original.
Tanca aquesta primera part del repàs de les pel·lícules candidates a l’Òscar la nova versió de Ha nacido una estrella. Després de les versions de 1937 (protagonitzada per Janet Gaynor i Fredic March), de 1954 (amb Judy Garland i James Mason) i de 1976 (amb Barbra Streisand i Kris Kristofferson), Bradley Cooper s’estrena en la direcció amb aquesta quarta adaptació.
El film, que segueix amb l’esquema de consagrada estrella de la música, country, en aquest cas, (paper que interpreta el mateix Bradley Cooper) que descobreix i ajuda a triomfar una desconeguda cantant (en la pell de Lady Gaga), acumula 8 nominacions: Millor Pel·lícula, Millor Actor (Cooper), Millor Actriu (Lady Gaga), Millor Actor Secundari (Sam Elliot), Millor Guió Adaptat, Millor Fotografia, Millor Cancó Original i Millor So.
En la darrera edició dels Globus d’Or, tot i partir amb vàries nominacions, Ha nacido una estrella només va guanyar el de Millor Cançó Original.
Demà, podreu llegir en el bloc la ressenya de les altres quatre pel·lícules candidates.
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
