Mo Yan

Un escriptor xinès ha estat guardonat per l’Acadèmia Sueca amb el Premi Nobel de Literatura d’enguany per la seva capacitat per combinar els contes populars, la història i la contemporaneïtat amb un realisme sense comparació amb cap altre escriptor.
L’acadèmia sueca destaca el valor de la seva obra Les balades de l’all on ens explica la història d’una zona rural de la Xina que es revolta contra les mesures governatives que restringeixen el cultiu de l’all. La repressió és brutal però, enmig de la misèria i l’opressió, encara floreixen l’amor i la lleialtat. Una tragèdia oriental que ens introdueix en una Xina recòndita i contemporània, que encara continua sent una desconeguda pel món.

El nom autèntic del nou premi Nobel de Literatura és Guan Moye però encara que els seus llibres destaquen per la seva aguda crítica social ha aconseguit sobreviure en el difícil món de la literatura xinesa tenint que ser més prudent en ocasions com li hagués agradat per poder seguir la seva carrera literària sense entrebancs seriosos. És per aquest motiu que va decidir utilitzar un nom literari amb el significat en la seva llengua de no parlis o no facis comentaris en record a la seva infància i la Revolució Cultural maoista, durant la qual els seus pares li van dir constantment que no parlés per no dir res inconvenient.

Mo Yan es reconeix la seva influència per escriptors occidentals, especialment Gabriel García Márquez, Tolstoi o Faulkner, encara que se li coneix sobretot com el Kafka xinès per les seves semblances de la seva literatura. Va ser candidat al Premi Neustadt a l’any 1988 i al Premi Home d’Àsia dinou anys després. El 2009 va obtenir el Premi Newman de Literatura Xina. Diverses de les seves obres van ser prohibides al seu país natal, entre la que destaca Grans pits, amplies melucs, una visió de la història xinesa a través dels ulls d’una dona. Finalment, la seva darrera obra publicada és de l’any 2010 amb el títol La vida i la mort m’estan desgastant, a on una execució porta al terratinent Ximen Nao a una sèrie d’encarnacions en diferents animals, però només a l’exterior, perquè la seva ment i els seus records segueixen sent els de l’home que era abans de morir.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.