L’impossible

José Antonio Bayona es va fer conèixer pel gran públic a través de l’estrena de El Orfanato. Després d’aquest espectacular debut en el gènere del terror sobrenatural, Baiona demostra que la naturalesa és encara més terrorífica amb la seva darrera però no impossible producció cinematogràfica. Es tracta d’una història basada en la catàstrofe natural provocada per un tsunami en les dates nadalenques del l’any 2004 i com afirma el seu director no només parla de la supervivència, sinó de continuar vivint després de la tragèdia. Després del seu pas pels festivals de cinema de Toronto, Donostia o Sitges amb una magnífica acollida de la crítica, els seus productors són ambiciosos i s’espera tenir presència en els premis Òscar a celebrar el proper any.

Maria, paper interpretat magníficament per Naomi Watts, el personatge de Henry és interpretat per Ewan McGregor, i els seus tres fills comencen les seves vacances d’hivern a Tailàndia, passant uns dies en un paradís tropical.

Però en un matí d’aquell mes de desembre, quan la família es relaxava a la piscina després del dia de Nadal, un rugit terrible s’eleva des del centre de la terra i queden inundats per una gran onada d’aigua que els envolta i els fa perdre qualsevol dels sentits per uns segons que es fan eterns.

Finalment el món torna a sortir a la superfície en un mar embravit, que ha submergit per complet l’hotel de tres pisos i el paisatge circumdant. Maria tracta d’entendre el que acaba de passar, convençuda que la seva família ha estat esborrada en un tres i no res. Però llavors, el seu fill gran, Lucas, interpretat per Tom Holland, surt a la superfície uns metres més endavant i enmig de la inundació salvatge. Cara a cara amb una cosa incomprensible i inesperada obliga a Maria a lluitar contra tot per a la supervivència en un paisatge totalment desolat.

Aquesta història, basada en fets reals a partir del viatge d’una família espanyola al sud-est asiàtic, ens presenta el seu punt més destacat en la magnífica seqüència de l’impacte del tsunami al Resort i la brutalitat del fenomen queda eficaçment captada per la nerviosa i curiosa camera de realització. L’edició de so compleix la seva comesa de donar realisme a una part necessitada d’aquest i, afortunadament, la direcció està al nivell amb alguns plans de seqüència veritablement estremidors que no ens deixarà indiferent i aconseguirà emocionar a l’espectador.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.