El cel no és per a tothom

La novetat d’aquest mes és una de les novel·les més esperades d’aquesta rentrée literària, ens referim a  “El cel no és per a tothom”, la tercera novel·la de  Marta Rojals (La Palma d’Ebre, 1975), l’autora ebrenca que molts recordareu per la seva òpera prima “Primavera, estiu, etcètera”  i el personatge de l’Èlia de cal Pedró. Més tard va venir l’Anna, l’Annona, amb “L’altra”, una segona novel·la que alguns no li van perdonar un final tan punyent. En aquesta tercera novel·la més complexa que les altres dues, descobrirem una Rojals més madura però que continua amb el seu estil fresc, directe, capaç de construir personatges tan propers que semblen fets de carn i ossos. Son més de 600 pàgines on ha sabut equilibrar molt bé els diàlegs, la descripció i la narració.

A “El cel no és per a tothom” ens endinsarem en la història d’una família, els Costa, protagonitzada per dues germanes bessones, l’Eva i la Sara, i el Pep, aquest darrer sempre al mig, intentant apagar els focs creuats. També és el retrat de quatre dècades, des de finals dels anys seixanta fins al 2007, l’any on arrenquen tots els fils de la trama que es va teixint i amb la que anem descobrint, a ritme de flashback, l’univers i les complexes relacions familiars dels Costa. Altres personatges importants son el pare, que pateix una afecció pulmonar crònica que l’obliga a deixar de treballar a la fàbrica, la mare, perruquera de professió que porta el jornal a casa i té un caràcter més aviat agre, i els germans Ferragut, uns germans bessons amb una relació diferent de l’Eva i la Sara, les quals viuen la seva semblança com una condemna. La comparació permanent entre una i altra les obliga a buscar-se diferències, que acaben en hostilitat, per tal de reforçar la individualitat de cadascuna. És doncs, i simplificant-ho, una novel·la sobre germanes, que després de molts anys d’una relació inexistent, un detonant les obliga a reunir-se, amb el Pep com a mitjancer.
La novel·la està carregada de simbolisme, per això no és casual que la Sara, hostessa d’avions, sigui una dona que no suporta els lligams ni cap mena de compromís, i amb una passió per volar heretada del pare, el qual dedica gran part del temps a construïr maquetes d’avions:

“Deslliurada de la gravetat del cos, d’aquest cos naturalment preparat per a pesar sobre la terra, per deixar-hi sang i dolor i placentes com sacs d’arrels, la Sara ha renovat el vot de pertànyer a l’aire”.

L’Eva, en canvi, és una dona que li agrada arrelar, és arqueòloga, està casada amb dos fills i té un projecte de vida (la recuperació d’un antic hostal), és també qui després s’ocupa més de tenir cura dels pares malgrat que això no arribi compensar-la amb tot l’esforç i “sacrifici” que suposa. El seu punt dèbil és la seva filla, l’Ona, que desapareix sense deixar rastre i suposadament embarassada. També és una novel·la sobre les possibilitats d’escollir el nostre camí a la vida, sent qui som i la manera en com ens han marcat les  relacions familiars.

Trobareu tots els llibres de la Marta Rojals clicant aquí

Bona lectura!

Biblioteca Joan Oliva i Milà