35 d’Elvis

Elvis Aaron Presley, més conegut mundialment com Elvis, és considerat com una de les figures més importants del segle XX en el que a música i la cultura popular es refereix.

Avui, 35 anys després de la seva mort, el seu èxit com a artista roman intacte i Elvis Presley segueix sent l’indiscutible Rei del Rock & Roll.

En els seus començaments Elvis solia cantar únicament balades, però en veure que les discogràfiques pensaven que el seu talent no podria competir amb el d’Eddie Fisher, Dean Martin i Johnny Ray, els artistes del moment, Elvis va recórrer a la gran diversitat d’influències musicals que havia absorbit en la seva adolescència, a la històrica Beale Street de Memphis: balades, country, gospel i el Rhythm and Blues negre, per crear una versió inèdita del tema d’Arthur Crudup That’s All Right. El resultat seria la introducció a un nou estil musical que va ser conegut més tard com Rock & Roll, un so únic i característic de tota una generació, una revolució que activaria la transformació cultural a escala mundial.

Amb el llançament de Hound Dog el 1956, Elvis va consagrar el Rock & Roll com el so mes nou del moment. Però aquest no va ser l’únic gènere en el qual es va moure. Elvis va continuar incorporant als seus enregistraments els estils musicals que el motivaven, com el Pop, R & B i gospel. Amb el seu treball va aconseguir un nivell d’èxit mai abans aconseguit per cap altre artista.

Però seria el Rock & Roll el ritme que el va portar a la fama. Vist com la nova icona, Elvis va proporcionar a la joventut dels 50, una generació jove, inquieta i assedegada de noves alternatives musicals diferents a la dels seus pares, un so que van adquirir com a propi d’aquesta nova era.

La forta presència d’Elvis va donar als seus nous i joves fans l’estil fresc i nou que havien buscant per molt de temps, alhora que rebia fortes crítiques per part dels pares, mitjans de comunicació i altres artistes, que el van acusar de luxuriós, rebel i perillós. Irònicament, Elvis no estava fent al música per fomentar un canvi social o encendre una revolució musical. Ell tenia simplement una meta: que la seva musica entretingués a la gent.

A més de la seva passió per la música, Elvis tenia un desig ardent per convertir-se en actor. Va aspirar a ser un actor dramàtic entre els anys 50 i principis dels anys 60, però el públic només anhelava la seva música. Per tant, Elvis només va ser convocat per a papers en comèdies musicals, sentint-se per això una mica decebut. En el transcurs dels anys 60, Elvis va alternar les seves energies entre el cinema i la música. Però, mentre la seva carrera com a actor creixia, la música que gravava per a les seves pel·lícules no eren exactament un èxit. Per compensar, Elvis va continuar gravant el seu material musical d’una manera completament independent al dels seus pel·lícules.

No obstant això, amb el temps, l’interès per Elvis va començar a decaure. La seva música ja no mostrava l’originalitat i espontaneïtat del principi. Simultàniament, la invasió de música provinent d’Anglaterra el 1963 i la nova música americana van escombrar amb la propera generació de fans. Bandes com The Beatles, The Rolling Stones i The Doors, i cantants-compositors com Bob Dylan van inundar l’escena musical, presentant una nova alternativa als joves.

En 1968, aquesta situació canvia amb el retorn d’un Elvis totalment renovat. Enfundat en roba de cuir negra, Elvis va mostrar el mateix carisma i energia que va captivar a tota una generació una dècada enrere. Aquesta actuació el va portar a conquistar novament al públic que l’havia oblidat. La reacció dels fans i la crítica van inspirar a Elvis a recobrar la seva prominència musical. L’agost de 1969, Elvis retorna a un període d’èxit amb una sèrie de presentacions en viu, començant amb quatre setmanes de xous en l’International Hotel de Las Vegas. Posteriorment es va embarcar en una impressionant i exitosa gira al llarg dels Estats Units. Entre shows, Elvis va continuar gravant. I un cop més, els seus singles i discos van vendre milions de còpies.

Cap al final de la seva carrera, Elvis encara gaudia de fer presentacions en viu, però va començar a cansar-se del procés de gravació i el que això implicava, fins al al punt en què insistia perquè el deixessin gravar a casa seva. Havent aconseguit un èxit major al que qualsevol artista podria haver aspirat, Elvis es va tornar fermament avorrit. La seva salut també va empitjorar després de nombrosos problemes mèdics i una dependència creixent a les drogues prescrites.

Malgrat la seva tràgica mort i la conseqüent mort sobtada de la seva carrera, els èxits musicals d’Elvis han marcat el seu pas per la història. Reconegut per múltiples generacions, avui segueix sent una de les figures més influents en la música i cultura americanes.

Elvis Presley a la Biblioteca
 
 
Biblioteca Joan Oliva i Milà.