El otro lado de la esperanza

Ja fa molt de temps que el cinema del director Aki Kaurismäki és un reflex de la seva mirada desencantada cap al món que ens envolta, això sí, sense perdre el seu particular sentit de l’humor. Aquest estil particular, que ja destil·laven films com ara Un hombre sin pasado, Luces del atardecer o El Havre, ha fet del cinema d’aquest director finlandès un gènere en si mateix.

Kaurismäki és, per a molts, un dels millors directors europeus actuals i, fidel al seu peculiar estil i segell inconfusible, després d’alguna altra trilogia, tanca amb El otro lado de la esperanza una “trilogia de dos”, que va iniciar el 2011 amb El Havre. La raó de ser de la curiosa trilogia binària és exposar les vergonyes europees, posant a la vista de tothom el drama dels refugiats i de la immigració il·legal.

El otro lado de la esperanza té l’escenari a Helsinki, com sol ser habitual en els films d’aquest director, i dos són els seus protagonistes principals: Primer, en Khaled, un jove que fugint de la guerra a Síria, sense present i sense futur, arriba a Finlàndia amagat en un vaixell de càrrega. I, segon, en Wikström, un home entrat en la cinquantena que decideix fer un gir a la seva vida quan es divordia i obre un restaurant. La situació legal de Khaled empitjora en el moment que les autoritats finlandeses li deneguen la seva sol·licitud d’asil, decisió que el converteix en il·legal i no fa més que dificultar qualsevol possibilitat d’obrir-s’hi camí. Quan en Wikström coneix en Khaled a la porta del seu restaurant, prendrà la decisió d’oferir-li feina.

El otro lado de la esperanza és un drama social amb to agredolç, en què l’autor s’allunya de qualsevol ideologia política i s’apropa, com sol ser habitual en el seu cinema, més cap a l’empatia i la solidaritat.

El film va ser guardonat amb l’Ós de Plata de la Berlinale al Millor Director i amb el Gran Premi Fripresci 2017 (Federació Internacional de la Premsa Cinematogràfica).

Tràiler de la pel·lícula: